Xabier Iturriotz
“Coneixes gent, fas amics. No canvio aquest ofici per res”
La tradició com a opció de futur Sol ser a la fira de Sant Ermengol, assegut en una cadira baixa, amb unes tenalles, un martell i unes puntes d’acer, fent feina mentre arriben els clients, alguns dels quals ja l’esperen d’un any per l’altre
“Coneixes gent, fas amics. No canvio aquest ofici per res”
Per aquí ja no es veuen gaires sabaters artesans.
A Navarra tampoc no n’hi ha gaires. És un ofici que es va perdent.
Com va començar, vostè?
El meu pare era sabater, tot i que ell es dedicava sobretot a reparar sabates usades. Als meus germans no els tirava gaire, aquesta feina, però a mi sí que m’agradava.
I va continuar al taller familiar?
No ben bé. Va ser quan vaig marxar a Vitòria a estudiar Magisteri (jo soc nascut a Guipúscoa). Allà hi havia una fàbrica que feia motllos per a sabates. Encara els feien amb fusta de faig, però temps després van haver de tancar: no van poder amb la competència del plàstic.
Ja tenia prou experiència aleshores?
No gaire. El meu pare em va deixar eines i em va ajudar a començar: vaig comprar uns motllos, vaig trobar qui retallava les peces de cuir, i així vaig començar, a un local petit de la ciutat.
Però ara viu a Navarra.
Sí, perquè mentre era a Vitòria vaig conèixer qui ara és la meva dona, que és de Pamplona, i vam decidir obrir una sabateria al barri vell d’aquella ciutat. Al principi també hi tenia el taller, però després vam agafar una casa a un poblet més a prop de Guipúscoa, i ara tinc el taller allà i venem a Pamplona.
I a les fires.
Sí, també. Farà uns deu anys pel cap baix que vinc a la Seu per la Fira de Sant Ermengol. També vaig a la fira de Solsona, i a la fira de la Candelera de Molins de Rei... Per poder viure d’aquesta feina t’has de moure.
Se’n surt a final de mes?
No em queixo. Hi ha èpoques que vas més just d’armilla, però poc o molt sempre tenim feina. A més, és un ofici molt bonic, coneixes gent i fas força amics.
No va exercir mai de mestre?
No. Ocasionalment vaig fer de professor d’èuscar, però el meu ofici és el de sabater, i no ho canviaria per res.
Quants parells fa en un dia?
Abans els cosia a mà i trigava més, però ara tinc una màquina de cosir i puc fer uns cinc o sis parells al dia. Això, comptant que tinc dues persones que m’ajuden amb el treball del cuir.
Només fa sabates de diari?
És el que acostumo a fer: sabates resistents per al dia a dia, i els clients em fan confiança perquè utilitzo materials de qualitat i cada parell pot durar set o vuit temporades. Pensi que la plantilla de cuir té tres mil·límetres i mig! Això no ho trobarà a tot arreu.
Té uns preus raonables, però.
Com que no hi ha intermediaris, puc ajustar força el preu. En una botiga, aquestes sabates costarien uns 140 euros pel cap baix.