“La CASS ens ha amagat ajudes que ens tocaven”

És la nostra intenció. Si es troba bé la farem, si no hi aniré sola o amb els seus germans. És un dia que cal aprofitar per conscienciar les persones sobre els efectes que aquesta malaltia té en el pacient però també en els familiars.

Hi havia participat abans?

No, però enguany em toca molt de prop perquè al meu fill de set anys li van diagnosticar la malaltia el febrer passat. Des d’aleshores la nostra vida ha canviat radicalment i per això insisteixo que cal conscienciar tothom. Costa molt d’imaginar que a un nen tan petit li diagnostiquin càncer, però cregui’m que passa.

Com s’afronta una situació com aquesta?

És molt dur. En el nostre cas, des d’aquell dia, el meu marit va deixar de treballar i està les 24 hores pendent d’ell. És qui l’acompanya al metge a Barcelona i que el vigila constantment. Jo em quedo aquí perquè treballo, però quan ells estaven a l’hospital, a Barcelona, el meu dia de festa l’aprofitava per baixar i estar amb ells.

Andorra no té els mitjans per tractar un infant amb càncer.

Exacte. En el cas dels nens has de baixar a Barcelona. Imagini’s una família com la nostra amb tres nens, el pare no treballa perquè està amb ell, és a dir que només tenim el meu sou. Cap ajuda i encara menys informació.

Què li deien des de la CASS?

Res. És una vergonya. El meu fill necessitava uns batuts especials perquè no podia menjar res a causa d’unes llagues. Aquests valen 231 euros i després de molt demanar, ens donen una ajuda de 37. És una autèntica vergonya. Per sort, l’Assandca es va oferir a pagar-nos-en alguns, però no és a ells a qui els toca fer-ho.

Ha tingut sensació d’impotència?

Molta. És molt lleig com s’han comportat, perquè m’han amagat ajudes que ens tocaven, com els 38 euros per dia que el nen havia d’anar a l’hospital. Ja sé que Andorra no està preparada, però no és normal que les ajudes hagin trigat tant.

És a dir que ara sí que en tenen.

Des de fa no gaire, i va ser perquè un dia, desesperada, em vaig plantar a Govern i vaig demanar de parlar amb el cap de Govern. Em va rebre, em va escoltar i em va posar en contacte amb persones que finalment sí que m’han ajudat. És molt trist que funcioni així, perquè conec una parella que viuen el mateix que nosaltres però ells no tenen aquestes atencions.

Coneix més persones que es trobin en la mateixa situació?

No perquè no he tingut temps per involucrar-me amb l’Assandca. És una cosa que tinc pendent perquè ells s’han portat molt bé. Espero que amb accions com la caminada puguem compartir experiències i donar visibilitat a un problema com aquest.