“Intentem ser propers en els moments complicats”

La meva mare, que és la gerent, i jo, els expliquem el que han de fer a partir del moment de la defunció. Hi ha vessants molt diferents. Hi ha persones que no ho accepten i que creuen que la culpable ets tu. També n’hi ha que ho accepten però que alhora són molt fredes.

Ha de saber tractar la gent.

Sempre dic que ser funerària és molt psicològic. Amb la vista t’has d’adonar de com reaccionaran. Hi ha persones que reaccionen bé i es deixen ajudar, i n’hi ha que són molt distants. Intentem ser propers en els moments complicats.

Us afecta en la vostra vida privada?

Intento desconnectar, però sí que és cert que depèn de la situació que em trobi a la feina arribo a casa enfadada o disgustada. Tinc la gran sort que tinc una parella al meu costat que sempre intenta ajudar-me i treure-li pes a l’assumpte.

Però també fa guàrdia.

Sí que és veritat que estem 24 hores de guàrdia, en qualsevol moment et poden trucar i has d’anar a treballar, però intento desconnectar moltíssim. La sort que tenim és que ens compartim les guàrdies amb la meva família. Puc estar dormint o sopant, però si em truquen he de contestar i marxar sigui l’hora que sigui. En això no hi ha horaris.

Molts cops ha de tractar amb gent que coneix.

A vegades passa. No coneixes la persona difunta, però sempre apareix un cosí, un tiet o un germà que coneixes. És el que té Andorra, és un país gran però petit alhora. Sempre hi ha algú de la família que coneixes segur. Tot i que la gent que ja et coneix anirà a tu, sap que l’ajudaràs sense problemes i que anirà bé.

Com evoluciona una funerària?

A Andorra la gent és molt tradicional, molt clàssica. Tot i que es veuen moltes més incineracions que abans, la majoria de gent fa vetlla, missa i enterrament. Hi ha gent que sí vol evolucionar, però també opinen els familiars i llavors no els deixen. Quan arriba el moment de decidir sempre els dic que han de ser egoistes perquè el dol és d’ells, no de la resta de família o els amics.

És qüestió de diners també?

Sí, hi ha gent que no s’ho pot permetre, però si són tradicionals ho faran tot. Sí que és cert que la gent que realment no té diners opta només per la incineració. Si trobem algú que no s’ho pot permetre l’anem orientant una mica sobre el que pot fer.

Hi ha espai als cementiris?

Ara mateix costa molt trobar nínxols, en especial al cementiri de la Plana i el d’Andorra la Vella. Hi ha moltes famílies que tenen nínxol propi, però també altres que no en tenen i no volen optar per la incineració. A l’hora de comprar un nínxol es troben que hi ha poca disponibilitat.