Florenci Pla

“La clau de l'èxit de l'UdA és l'ensenyament personalitzat”

Lligat a la Universitat d’Andorra des del seu naixement, fa 30 anys. Va deixar Balaguer per fer de professor a l’escola d’informàtica. Ha ocupat molts anys la direcció però ara, a dos anys de jubilar-se, compleix el desig de dedicar-se cent per cent a la docència.

“La clau de l'èxit de l'UdA és l'ensenyament personalitzat”

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Això arrenca el 1988...

El setembre del 1988 amb l’escola d’infermeria i d’informàtica.

Jo estic des dels inicis a la d’informàtica, vam començar dos professors i dotze alumnes.

Què recorda d’aquells inicis?

Van començar a les escoles de Sant Julià, i hi vam estar un any mentre s’habilitaven uns espais al centre cultural, crec que era la planta -2. Sempre dèiem que l’escola estava dins del pàrquing i era cert, però ben habilitat. I fins al 2004 que ens instal·lem a l’edifici actual i ens ajuntem tots, amb l’escola d’infermeria.

En algun moment va pensar que aquella universitat incipient tenia possibilitats de créixer com ha crescut?

No tenia aquesta visió tan a llarg termini, possiblement la tenia l’impulsor, Daniel Bastida. Una cosa que sorprenia fora, en d’altres universitats, és que teníem títols reconeguts a Espanya i França però no universitat. I es demanaven com pots tenir un títol universitari si no tens universitat? Dèiem que Andorra és diferent i crec que amb bona filosofia. L’ensenyament superior es va voler consolidar, veure que tenia durabilitat i quan hi havia la base es va crear la Universitat.

I cada cop atreu més alumnes de fora d’Andorra.

Abans arribàvem a la Seu i no gaire més lluny. L’UdA forma part d’associacions, està al mapa i a la gent de vegades Andorra també li fa gràcia, és petit, la seguretat, l’esquí i, sobretot, i malgrat segurament no venen per això, que s’ho troben en arribar, és l’ense-nyament personalitzat, que crec que és la clau de l’èxit de l’UdA.

Tancaran el 30è aniversari amb una càpsula del temps. Ja s’ha pensat què posaria a dins?

Els deia als meus alumnes: si us portés el disc on vaig guardar el primer programa que vaig fer que dibuixava un Snoopy a la impressora no hi hauria cap ordinador d’Andorra que el pogués llegir, era un disc de vuit polzades. Així que els he dit que el que proposaré és ficar-hi un pergamí.

Que té durabilitat?

Ja està demostrada. I ho farem amb tinta xinesa, escriurem els noms de la plantilla de quan la Universitat va fer trenta anys. I estic convençut que d’aquí a 70 anys el podrà llegir tothom.

Amb els primers alumnes té contacte encara?

Sí, això és el bonic d’Andorra. I he tingut d’alumnes mare i fill.

Alumnes que no han tingut problema a trobar feina.

La gent s’ha integrat al món laboral fàcilment, diria que en el camp de la informàtica massa fàcilment. Molts no han acabat la carrera perquè ja han trobat feina i l’empresa els ha dit que amb el que sabien ja era més que suficient. Això ens ha penalitzat en l’estadística de titulats però si un mira el que ha aportat l’escola d’informàtica al món laboral és els titulats multiplicat per deu.

tracking