“No ens fixem en la nostra història tot i el seu potencial”

Tractarà de les assem­blees o insti­tu­cions similars al Consell de la Ter­­ra que hi podia haver al Pirineu central. Espero que generi preguntes, perquè moltes vegades et fan plantejar nous temes que potser no t’havies plantejat abans.

Per què es va interessar per aquest tema?

Va ser un treball de recerca que em van proposar des de l’Institut d’Estudis Andorrans. Era un tema que m’interessava molt, ja des de més jove, així que la van clavar. A més, el 2019 és compliran els 600 anys del Consell de la Terra, així que comences a plantejar-te moltes preguntes sobre el tema: com pot ser que Andorra tingui un dels parlaments més antics d’Europa? I vaig anar a buscar les respostes.

Les ha trobades?

La resposta és que el Consell de la Terra sí que és un dels parlaments més antics d’Europa, però no és un fet excepcional. El que sí que és excepcional és que s’hagi mantingut fins ara.

I per què els altres no s’han pogut mantenir?

Va una mica en conjunt amb la conservació d’Andorra com a país. L’equilibri entre dos coprínceps i el fet que el país i les seves institucions es mantinguin. La diferència es troba en el fet que els estats monàrquics es van centralitzant i aquestes institucions tam­bé van desapareixent.

Hi va haver alguna cosa que us va sorprendre?

A la Vall d’Aran hi ha moltes similituds amb Andorra, ja no tant de la institució, sinó per curiositats com que allà també tenen un armari de les 7 claus on hi guardaven tots els documents de les reunions, igual que a Andorra. De fet, tenia l’origen, com al Principat, en un bagul que també tenia 7 panys.

Es cuida la història a Andorra?

D’una banda, el país està arrelat a les seves tradicions, però no destaca per això. No és el primer que et ve al cap quan penses en Andorra, si és un país amb velles institucions o amb una història curiosa. Potser no ens fixem en la història d’Andorra tot i el seu potencial.

Ha arribat a alguna conclusió?

Reflexionant al voltant de la imatge que tenim de l’edat medieval, com d’un moment molt obscur en que la gent vivia molt oprimida, quan t’endinses en aquest tema t’adones que hi ha alguns espais per a certa autonomia i pots veure que aquestes comunitats tenien més o menys capacitat de decidir sobre els afers de les seves valls. És interessant desmuntar aquesta imatge tan negativa de l’època medieval.

Té alguna explicació?

Relacionat amb això, la majoria de valls als Pirineus, com més aïllades estaven i amb el poder feudal més allunyat, més autonomia i autogestió tenien.