Silvio Moreira
“No seria la mateixa persona sense el karate”
Tota una vida lligada al karate. Té 20 anys, estudia economia a Barcelona i acaba de representar el país al Mundial que es va celebrar a Madrid, on va fer història en ser el primer andorrà de superar dues rondes
Com va començar en el món del karate?
Gràcies al meu pare. Abans no hi havia les possibilitats d’ara i va dir que quan tingués un fill l’apuntaria, i així ho va fer quan jo tenia tres anys i mig.
Pel que em diu, els pares són importants per a vostè.
I tant, sempre m’han recolzat i m’han ajudat amb tot, i també vull agrair a la federació unes oportunitats que són úniques.
Quan va començar ho veia més com un ‘hobby’ o com una cosa a llarg termini?
Des que em van apuntar vaig dir que m’agradava i volia continuar. Cada cop que faig karate ja ho veig més com un estil de vida i no seria la mateixa persona sense fer-ne.
Acaba de venir del Mundial de Madrid, on ha fet una gran actuació. Com se sent?
La veritat que molt content per fer història al país, que és l’objectiu que sempre volem amb la federació, aconseguir els màxims resultats. A més, aquesta actuació encara em dona més ganes de treballar per seguir millorant.
S’esperava aquesta actuació?
En ser Andorra, els àrbitres et miren d’una altra manera i no saps com anirà el campionat, però sempre intentes donar-ho tot al tatami i els resultats es veuen.
Era el seu primer Mundial sènior, alguna cosa que el sorprengués?
El canvi que hi ha de sub-21 a sènior a l’alta competició. Això em motiva per entrenar més per intentar apropar-me als competidors d’aquesta categoria.
Quins objectius es marca de cara al futur?
M’agradaria fer podi de Mundial o Europeu i arribar a ser el número 1 del rànquing del món.
I quins són els ingredients per aconseguir-ho?
És un treball de constància, de dia a dia i de no rendir-se mai. El més important de tot és gaudir del que fas, i si ho gaudeixes, l’esforç no es pateix tant.
Com és el seu dia a dia d’entrenament?
Ara he fet un entrenament força intensiu per preparar el Mundial de dilluns a dissabte. Feia una hora de físic (mínim) i dues o tres hores de karate, excepte un parell de dies que també feia dues hores de físic.
Suposo que és dur.
Sí, molt, molt dur, però si t’agrada el que fas, no tens cap problema i ho fas. Però t’ha d’agradar, perquè, si no, acabes esgotat.
Estudia economia a Barcelona, és fàcil compaginar-ho amb el karate?
És complicat i t’has de saber organitzar molt bé per arribar a fer-ho, tot i obtenir bons resultats pel que fa al karate i a la universitat, perquè al cap i a la fi són estudis que sempre van bé pensant en el futur.