“Hi ha municipis arruïnats per tenir ciutats fantasma”

Existeixen diferents eines en funció del que es vulgui mesurar. Per exemple per saber per on es mou la gent, o quins itineraris urbans són més o menys transitats, o quines coses determinen els fluxos de moviment de les persones i les empreses. Després hi ha tècniques resultants de l’aplicació d’aquests instruments.

Quines serien?

Bàsicament dues. L’anàlisi de viabilitat econòmica, per saber si es pot tirar endavant, i el més important, la sostenibilitat.

És a dir, si un determinat projecte pot tenir recorregut...

Sí, en diversos àmbits: social, econòmic i ambiental. La sostenibilitat econòmica és potser la més polèmica. Com s’avalua quant li costarà a la corporació local o al govern mantenir allò que fa. Quins ingressos li suposarà i quines despeses li representarà en un futur, per saber si aquella operació és sostenible o no.

Això permet evitar creixements desmesurats com el d’abans de la crisi?

Per exemple. I aquest és un fet que suposa una càrrega econòmica insuportable per al municipi: només li genera despeses. Hi ha municipis arruïnats perquè han de mantenir ciutats fantasma, urbanitzacions deshabitades. La sostenibilitat intenta proporcionar mecanismes perquè això no passi.

A Andorra hem vist recentment la cancel·lació de The Cloud.

Aquest és un exemple d’un projecte que s’ha vist que no era viable. Una altra cosa és que s’hagi analitzat bé o no aquesta viabilitat, però en tot cas qualsevol decisió d’aquest tipus s’ha de prendre amb criteris raonats i les eines adequades.

Altres projectes, com Vivand, han prosperat tot i generar crítiques al principi. És habitual?

Quan es posen segons quines idees sobre la taula la polèmica és normal. Recordo que quan es va proposar fer per a vianants el Portal de l’Àngel, a Barcelona, els comerciants de la zona també van dir que allò els portaria a la ruïna... Però tot es pot mesurar i preveure perquè es poden fer estudis previs.

Són, per tant, normals els conflictes relacionats amb l’urbanisme?

La ciutat és conflictiva per naturalesa. Però els conflictes no són un problema. El problema apareix quan no hi ha instruments per solucionar-los.

Com es pot evitar l’aparició d’aquests conflictes?

Principalment, amb una major participació ciutadana. Hi ha molts casos en què un ajuntament o un comú vol fer una cosa i els ciutadans s’hi oposen. Un conflicte pot aparèixer quan el projecte ja està fet. Però si apareix abans de fer-se, per què no intentar resoldre’l des d’un principi?