Mercè Castro
“Un gran dol et canvia la percepció de la vida”
Va perdre el fill en un accident de trànsit. Ara, ajuda altres persones que han patit una pèrdua o passen per una situació de dol. Avui ofereix una conferència titulada ‘Del caos a la reconstrucció’ de la mà de l’Associació Marc G.G.
“Un gran dol et canvia la percepció de la vida”
De què tracta la conferència ‘Del caos a la reconstrucció’, que ofereix amb l’Associació Marc G.G?
Hi ha una multitud de dols durant la vida: per salut, per la feina, la pèrdua d’un ésser estimat... Cada dol és personal i intransferible, cada persona té la seva pròpia història i la seva forma de reaccionar. El que cal fer després d’una pèrdua és tornar a la vida, perquè gran part dels dols t’arranquen de la vida. Es tracta d’anar retrobant el seu sentit. El sentit que li donem abans de la pèrdua és diferent del que li donem després. Has d’aprendre a sentir i la nostra societat no ens ensenya a autogestionar les emocions.
Compartir les experiències ajuda a superar-les?
Sí, però depèn de la persona. S’ha de respectar el ritme de cadascú. Jo considero una bona eina estar acompanyat per algun terapeuta o per algun grup de dol.
Com valora l’ajuda de professionals en aquests casos?
Hi ha persones que estan més predisposades que altres a demanar aquesta ajuda professional. Arriba un moment en el qual els familiars i els amics no saben què dir-nos i és normal, perquè abans nosaltres tampoc no sabíem fer-ho.
Hi ha alguna fórmula per superar el dol?
No hi ha una vareta màgica. El que sí que ajuda és fer una mirada interior, començar a conèixer-nos. De vegades actuem com creiem que els altres volen que ens comportem. Quan travesses un dol això no pots sostenir-ho. Has de viure per a tu mateix. Un gran dol et canvia la percepció de la vida. Si et diuen que tens una malaltia i et queda poc temps, fas un esforç per posar l’atenció en coses que abans no valoraves: sentir el sol, parlar, l’escalfor del somriure d’un bebè…
Com va ser el teu cas?
Vaig escriure un diari sobre l’any després de la mort del meu fill, però no va estar publicat fins a 10 anys després. Primer vaig haver de passar el meu dol. Llavors, vaig fer el blog i vaig començar a ajudar les persones que passen situacions semblants. A mi no m’agrada dir el temps que cal per superar un dol perquè cada persona és un món. La vida no és una línia recta, sinó que té pujades i baixades.
Considera que la mort és un tema massa tabú a la nostra societat?
Totalment. Tots tenim data de caducitat, com els iogurts, però la nostra no està impresa. Com més parles de la mort, menys tems la vida i més pots gaudir-la. És un regal per a un temps limitat. A les persones que hem perdut un ésser estimat ens agrada parlar d’aquesta persona, però socialment hi ha una mica de reticència perquè no sabem què dir o sembla que parlar d’aquestes persones provoca sentiments negatius, però no és pas així. Ens agrada parlar-ne.