“Vull ser recordat com més que un còmic d'Instagram”

És una proposta farcida de fets quotidians, de l’humor costumista que m’agrada fer a Instagram però traslladat a totes les èpoques de la història. Veureu Cristòfor Colom i Jesuscrist, al futur... una mica per adonar-nos que tothom tenia els mateixos problemes que tenim ara mateix.

Com va sorgir la idea?

Sóc molt fan de la sèrie El ministerio del tiempo i vaig rumiar fer quelcom semblant. La idea va sorgir per la capacitat i l’oportunitat que t’ofereix el fet de crear móns que encara no existeixen, en el futur, i poder mostrar el passat que tinc jo al cap.

Vostè ha passat en tres anys de no ser conegut a ser tot un fenomen social. Com es gestiona?

A veure, un fenomen tampoc (riu). Que hagi passat això és quelcom que m’agrada molt, per suposat, però no vull ser recordat com el dels vídeos d’Instagram. Em considero un humorista, un còmic que s’ha intentat adaptar a totes les plataformes.

Menjar paper a les seves històries va ser l’inici de tot.

Uf, sí, tot va començar amb això. Es va crear una bola que ja no va parar de créixer, però és un capítol per aparcar i ja estem cansadets de la conya del paper.

Quin és el seu secret?

No ho sé. Jo intento fer riure i gaudeixo molt fent riure la gent. Suposo que dic coses que tothom pensa però ningú no s’atreveix a dir. L’èxit està en buscar-ho molt, sense parar i currar-s’ho molt. A mi m’ha arribat gràcies a Instagram, d’acord, però també m’agrada fer altres coses.

En aquest sentit, és bastant polifacètic i ha tocat diferents pals: escriptor, humorista, actor...

Sí, vaig escriure fa un parell d’anys Los misterios de la risa però, home, escriptor no ho sóc. És una professió que respecto moltíssim. Em considero més humorista, actor, monologuista.

De quines fonts ha begut? Quins referents té?

Sempre m’han agradat molt humoristes de l’estil de Berto Romero, per exemple. Des de ben petit he tingut la sort d’estar envoltat d’humor a casa meva i de diferents estils. Paco Gandía amb el seu registre també m’agrada molt i és el primer còmic que vaig sentir fent monòlegs i explicant històries.

Què coneix d’Andorra?

Poca cosa, la veritat. Em ve molt de gust perquè mai havia estat a Andorra. Més d’una vegada he volgut venir de visita al Principat i no he pogut. Aquest desembre tinc pensat tornar-hi com a turista. La meva mare té coneguts al país i, almenys, hotel no en pagarem (riu).

Per què ha d’apropar-se la gent aquesta nit al Centre de Congressos?

Senzillament, perquè tal i com està la vida, val molt la pena veure què li oferim, fer-los partícips de l’espectacle, i que durant una hora i escaig puguin evadir-se i oblidar els seus problemes.