Judith Vinyal
“No m'han fet cap diferència, he estat igual que els nois”
La primera dona bander. Fa 29 anys que forma part del cos. Va deixar una feina radicalment diferent i més ben pagada per provar sort amb una professió molt lligada a la muntanya, on fins llavors disfrutava de temps d’oci
Com recorda l’entrada als banders?
Vaig voler provar-ho. A la feina on estava em van oferir més diners perquè no marxés però jo volia canviar i com que m’agrada la muntanya, la caça, la pesca, hi vaig anar.
Va provar i s’hi va quedar.
Vaig estar a punt de fer marxa enrere, però ho vaig provar i em va agradar.
Va ser la primera dona. Com ho va viure?
No m’han fet mai cap diferència, sempre he estat igual que els nois, he fet les mateixes feines. I tampoc he volgut diferències.
Però es considera una pionera?
Jo és que m’hi trobo a gust, la feina m’agrada. És veritat que també hi ha coses desagradables. No has de tenir manies perquè potser has d’anar a buscar una bèstia morta. I a la muntanya tampoc són tots dies de sol. O hi ha moments de molta activitat i d’altres que has de fer una guàrdia d’hores i hores, i has de tenir molta paciència, faci pluja, sol o neu.
Hi ha una visió idílica de la feina del bander?
Sí, aquesta del bander a la muntanya al solet i no és això. També fem col·laboracions amb d’altres cossos, amb els bombers en focs, en medicions de neu, recerques en allaus. No tot és tan fàcil, has de tenir una condició física i tècnica per moure’t per la muntanya perquè hi ha terrenys dificils.
I en aquests gairebé 30 anys ha tingut al gun ensurt?
No, alguna anècdota sí, com haver de córrer davant d’un porc [riu] i alguna caiguda també, però res greu.
Què és el que més li agrada de la feina?
El món de la caça i la pesca m’agrada molt, de fet també caço i pesco. Remenar bestiar també. El nostre despatx és la muntanya i això m’encanta.
Va ser la primera dona però després en van venir d’altres.
Hi va haver dues noies més que van marxar per motius personals.
El seu despatx és la muntanya i no fan horari d’oficina. És complicat compaginar-ho?
El que m’ha costat més és conciliar-ho amb la vida familiar. Són torns de matí, tarda, de vegades nit, has de fer guàrdies, caps de setmana i si tens nens, quan són petits, demanen per la mama. És el més dur. Inclús m’he plantejat un canvi de feina pels horaris.
Li demanava el que més li agrada de la feina, i el que menys?
Les dificultats per compaginar-ho amb la família. Però crec que passa en moltes feines. I també als nois que tenen fills.
Li han fet moltes vegades la gracieta de si és bandera?
Vull que em diguin bander, i ho he corregit moltes vegades. Alguna vegada la broma, per riure, me l’han feta, sí. Però sempre he insistit, potser també perquè no he volgut que em distingeixin.