Rocío Calamita
“M'agradaria poder competir a Amèrica del Sud”
D’acompanyant a pilot en dos anys 28 anys. Andorrana i fisioterapeuta de professió, va començar acompanyant uns amics a les curses i quan va provar de córrer al volant d’un dels tricicles no va poder evitar començar a competir.
Expliqui’m què és l’‘speedtrike’.
L’speedtrike és un esport d’inèrcia que consisteix a fer descens per carretera asfaltada amb un tricicle que té la particularitat de portar unes fundes a les rodes de darrere per derrapar.
Com va arribar a conèixer aquest esport i a aficionar-s’hi?
Uns amics van començar a practicar-lo i jo els acompanyava fent de cotxe de seguretat, però l’any 2016 vaig voler provar de practicar-lo i des de llavors no he parat de fer curses.
Amb només dos anys, ha arribat a competir en l’àmbit internacional.
Competeixo en l’àmbit nacional i internacional, he participat en curses a Andorra, a França i sobretot a Itàlia, que és on ni ha més afició per aquest esport. Aquí, l’speedtrike encara és desconegut, però el 2016 i el 2017 ja es va fer un campionat a Arinsal que va reunir els pilots de més nivell d’Europa, la llàstima és que a Andorra encara no hi ha gaires pilots que hi competeixin.
Quines són les claus per poder practicar l’ ‘speedtrike’ amb garanties?
Sobretot, fer-ho amb seguretat, bon material i bones peces per al tricicle, proteccions per al pilot i aprendre progressivament per no fer-se mal. Els millors circuits tenen un pendent molt fort i com més revolts hi hagi, millor, així que la seguretat és molt important. Mecànicament, el xassís ha d’estar ben construït i tenir un centre de gravetat baix per no bolcar, també és molt important que els frens siguin bons perquè és necessària una bona potència de frenada. El trike [tricicle] té poc manteniment però és important revisar que tot estigui en bones condicions.
Com i on entrena?
Sempre anem amb un cotxe de seguretat i en comunicació contínua amb emissora per poder garantir la seguretat. Anem protegits, equipats amb una granota, guants i casc de moto. Intentem ser el més professionals possible. Entrenem aquí, a Andorra, ja que tenim carreteres perfectes per a l’speedtrike.
Què li aporta un esport així?
Adrenalina i superació, és emocionant veure com millores dia a dia i cada cop vas més ràpid. Guanyo confiança en mi mateixa per a tots els àmbits de la vida. A més, encara que és un esport individual, formo part d’un equip que em dona suport en tot moment i això em fa sentir molt bé.
Un desig per al futur?
Actualment he pogut anar a curses puntuals a Itàlia, però m’agradaria poder realitzar un campionat complet. A Europa he demostrat que soc de les noies més ràpides i en un futur m’agradaria anar a Amèrica del Sud, ja que hi ha carreres amb molt de nivell i més noies que practiquen l’esport. Per a mi seria un repte molt bonic.