“El cervell no aguanta gaire temps falsejant l'escriptura”

És una de les especialitats, però als judicis el que es fa servir és la perícia cal·ligràfica, que és la que ens dona l’acarament de les escriptures per a les falsificacions. Estem molt ben considerats als jutjats a l’hora d’emetre un informe per saber si una escriptura és falsa o verdadera. O per saber qui ha escrit un anònim. És fonamental a l’hora de les estafes i les falsificacions. I per a mi és una gran responsabilitat, perquè de la meva feina depèn que algú pugui anar a presó.

Quins altres usos té?

Una de les meves especialitats és la selecció de personal. Amb 15 línies, una signatura i una sèrie de condicions que posem relatives a com i on han d’escriure podem saber quina és la intel·ligència emocional i intel·lectual d’un candidat, si és honest, si menteix, si s’adapta, si és bo o si dona quantitat i qualitat de treball. Avui en dia és una prova imprescindible per a qualsevol candidat, ja sigui per a un repartidor com per a un director general. Les proves psicotècniques poden ser manipulades, perquè es poden preparar, les grafològiques, no.

No es poden manipular?

Poden intentar enganyar en les tres primeres línies, però el cervell no aguanta gaire temps falsejant l’escriptura i a la sisena línia salta i es veu l’autèntica persona.

És el cent per cent fiable?

Per la meva experiència, després de 30 anys puc dir que encara no m’he equivocat. No m’ha passat mai que un candidat que he dit que era bo hagi sortit dolent, i quan he dit que un era dolent i se l’han quedat per qualsevol motiu, al cap d’un temps m’han trucat per dir-me que havia fet el que els havia advertit.

La grafologia també ajuda a saber si una parella és compatible?

Sí. Pots fer un informe personal dividit en intel·ligència, voluntat i comportament. Si tens la lletra de la parella pots veure si aquestes persones poden ser compatibles. Si una persona és molt dominant i l’altra massa submisa, probablement se la menjarà viva.

Funciona en totes les llengües?

En les llatines, sí. Però sí que s’ha de tenir en compte que cada país té una idiosincràsia a l’hora d’escriure. A França els nens aprenen una escriptura al col·legi molt més petita que a Espanya. L’espanyol és una persona més oberta, exagerada, extravertida i parla molt amb les mans. A França s’ensenya d’una manera més primmirada, amb més respecte. I tot això és reflecteix en l’escriptura. Les escriptures germàniques reflecteixen les característiques dels germànics. I a Espanya no és el mateix l’escriptura dels andalusos, dels gallecs o dels catalans.

Una mateixa persona escriu diferent segons l’idioma que usi?

No hi ha cap diferència. Les diferències les fan les personalitats i l’educació de cada persona.