Fèlix Pacheco
“Amb el model genètic es podran curar les malalties”
Finalista del Digital Campus Challenge de Bayer. 22 anys. Aquest lauredià format a la Rovira i Virgili que estudia el darrer any de la carrera a Lió ha exposat un dels vuit millors projectes dels 500 que es van presentar a aquest prestigiós concurs.
Amb quin projecte es presenta a aquest Challenge?
És un programa innovador sobre teràpia genètica que ofereix un diagnòstic ràpid per a tots els metges, la manera de curar els pacients i fer el seguiment que es mereixen.
La triple corona de la medicina.
Una mica, sí. El que volem és desenvolupar una eina que permeti al metge diagnosticar una malaltia i curar-la, comparant el seu mapa genètic amb el d’un que s’anomena de referència.
Posi’m un exemple fàcil perquè ho pugui entendre.
Imagini’s una persona hemofílica. La idea és que a través del software que estem desenvolupant, el metge de capçalera pugui comparar els seus gens amb el d’un model de referència en trenta minuts. Aleshores veurà què hi ha de diferent i es podrà curar.
I això com es fa?
Estem parlant d’innovació, de tecnologia i de futur. El que farem és introduir una proteïna que podrem guiar fins a la cèl·lula que vulguem, o al seu interior, i allà es lligarà i ella mateixa farà la modificació pertinent.
Si encara no ho he entès, no passa res, oi?
[Riu] No perquè, de fet, aquest mètode per editar el genoma està prohibit a Europa perquè no deixa traces, per tant es podria fer alguna modificació sense el permís d’un pacient i no es podria demostrar de cap manera.
Què m’ha dit abans d’un genoma referent?
Són els gens sans idíl·lics que serviran per comparar amb els del pacient però no es pot fer amb una persona, sinó que calen milers, i el problema és que fins d’aquí a 10 o 20 anys no es podrà fer.
I això se li va ocórrer a vostè?
Sí, però evidentment no ho podia fer sol. Per escollir el projecte, vaig veure els treballs que desenvolupa Bayer i em vaig fixar que en tenen un de similar però que treballa amb virus en lloc de proteïnes. El problema és que no són tan exactes com el que proposem nosaltres.
I va convèncer un grup de companys.
Jo no coneixia el concurs i entre tots ho vam saber i ens vam unir. Som un grup de cinc persones, on cadascú aporta els seus coneixements. Jo m’encarrego de la part biològica, dos més són enginyers, un quart porta la part econòmica del projecte i el cinquè ens ajuda una mica a tots.
Ha pensat què farà si guanya el Challenge?
Treballar a Bayer, espero, però no hi ha res confirmat perquè des d’ara el projecte és seu i poden comptar amb mi o no. De totes maneres, em permetrà fer un màster de bioinformàtica i amb el premi econòmic em compraré un ordinador. Si no, me’l compraré igualment però amb els meus diners.