“Aplicar mesures d'eficiència pot suposar un estalvi del 90%”

És una arquitectura que es basa en estratègies passives potenciant l’orientació de l’edifici, que sigui compacte, el bon aïllament tèrmic, la inèrcia tèrmica i la ventilació natural creuada a la nit per refrescar a l’estiu. I d’aquesta manera es busca reduir el consum energètic de l’edifici, tant de calefacció com de refrigeració. I a la vegada es fa un esforç per aconseguir un alt confort tèrmic i que la gent estigui contenta amb les condicions climàtiques dins de l’edifici.

És pot aplicar a edificis vells?

Està pensat tant per a obra nova com per a rehabilitació energètica. De fet, l’estàndard per rehabilitació energètica ha definit uns criteris adaptats a la casuística de la rehabilitació, ja que moltes vegades és més difícil de fer per qüestions econòmiques i de logística. Els criteris per a rehabilitació són molt més suaus. Però hi ha la contradicció, almenys a Espanya, que si vols reformar més del 25% de l’edifici has de complir la normativa que s’aplica als edificis de nova construcció.

Com es decideix la manera d’aïllar tèrmicament un edifici?

És feina de l’arquitecte, de l’arquitecte tècnic o d’un consultor extern que amb una eina informàtica fa una simulació energètica de l’edifici i marca l’estratègia en funció d’on es construeixi. No és el mateix el que necessita un habitatge a Andorra que a Barcelona o Madrid. Per a cada lloc hi ha diferents solucions per arribar a una alta eficiència energètica.

Es pot aplicar la Passivhaus a Andorra?

Sí. L’estàndard Passivhaus ve del centre d’Europa. A Alemanya i a Àustria és on més s’aplica i funciona molt bé a l’hivern perquè no és una tecnologia nova d’un promotor que estigui experimentant. És un estàndard que va néixer el 1991, que té un recorregut bastant llarg i amb molts edificis monitorats en què s’ha fet un seguiment per demostrar que els càlculs teòrics coincideixen amb la realitat.

Es pot fer servir tant en edificis públics com en habitatges?

La majoria de cops aquest criteri s’aplica en habitatges. Bàsicament perquè l’estàndard va néixer d’una iniciativa pública alemanya que tenia com a objectiu reduir els consums de les famílies. Però també es pot aplicar en hotels, oficines i supermercats.

Quant es pot estalviar?

Segons els criteris que s’adoptin, aplicar mesures d’eficiència energètica pot suposar un estalvi del 90% en el consum. Hem vist que en edificis vells a Alemanya i a Espanya aplicant-ho s’ha aconseguit aquest nivell d’estalvi.

El parc d’edificis andorrà està adaptat a un lloc de muntanya?

Ho desconec, però si les construccions velles són similars a les que hi ha a la Seu d’Urgell i Puigcerdà són precàries i amb molt poc aïllament tèrmic.