Joel Quintana
“L'aspecte mental és el més important de tots”
Com va començar en el món del karate?
Amb nou anys gràcies al meu cosí Adrià. Jo vaig estar uns mesos fent judo i ell em va dir de provar amb el karate. Vaig anar-hi, el vaig provar i m’hi vaig quedar.
Quan començava suposo que ho veia més com un ‘hobby’?
Sí, i tant. Jo feia classes i intentava adaptar-me i progressar cada cop més.
Ara aquesta visió haurà canviat.
Sí, després ja ho vaig anar veient d'una manera més competitiva.
Fa unes setmanes es va penjar el bronze a la final de la Lliga nacional espanyola a Guadalajara. S'ho esperava?
Era un dels meus objectius, la veritat. Ja que ho teníem aquí, no volíem perdre’n l’oportunitat. Vaig anar-hi amb totes les meves ganes, vaig aconseguir el tercer lloc i va ser tota una alegria.
Suposo que no va ser gens fàcil.
Totalment. A més, em va tocar enfrontar-me al número 1, el millor a Espanya i qui no em va permetre passar a la final.
Quins objectius de futur es planteja?
El més pròxim seria anar a un Europeu, i si ho aconsegueixo, al Mundial, i també als Jocs Olímpics, tot i que això ja són paraules majors. Són reptes que em proposo de vegades i crec que si ens hi posem de debò pot ser un lloc on puc arribar.
Silvio Moreira va estar fa unes setmanes al Mundial, és important tenir un referent així a prop?
I tant, això ens anima. El nostre entrenador, Xavier Herver, a vegades ens diu que ens falta una mica de confiança en nosaltres mateixos perquè som un país molt petit comparats als que tenim al voltant. Però després veiem exemples com aquest del Silvio i això ens ajuda a dir que és clar que podem arribar-hi.
Creu que a vegades no es té prou en compte l’aspecte mental a l’esport?
Sí, jo crec que fins i tot és el més important de tots.
Com és el seu dia a dia d’entrenament?
Entreno en un club de França entre setmana, i també un parell d’hores els caps de setmana. No he deixat el karate tot i estar estudiant a França, i intento organitzar-me el millor possible per no fallar a cap entrenament.
I és fàcil compaginar-ho?
No, és complicat, perquè també ens posen molts deures. Però al final l’entrenament és el meu moment de relax, on m’evadeixo de tot i on en el meu cap s’aïlla de tot.
I abans del karate havia fet algun altre esport?
Sí, a més del judo, també havia jugat a waterpolo i havia fet tant natació com esquí.