Jose Alepuz
“Tenim més voluntat d'ajudar que de sancionar”
Ha completat el curs de capacitació per ser urbà. 37 anys. Aquest massanenc ha deixat una feina estable i amb bones condicions per ser agent de circulació, una professió que respecta i de la qual destaca la vocació de servei.
Què el va decidir a fer-se agent de circulació?
A mi m’agrada molt el tracte amb la gent i sempre els he vist fent tasques molt diverses, no només sancionar. Un dia xerrant amb un amic que és urbà em va detallar encara més les funcions i quan va sortir l’edicte no m’ho vaig pensar i m’hi vaig presentar.
Què és el que més li agrada?
Insisteixo en el tracte personal. Jo m’he dedicat a l’esquí i he estat monitor i per mi és molt important, però veure i conèixer tot el que fa el cos és el que més m’ha motivat. Som els primers a arribar a un accident, ajudem els infants a sortir de l’escola, ens avisen quan es perd un gos, etcètera.
I també posen multes.
I tant que sí. Si algú comet una infracció de trànsit ja sap que tindrà conseqüències, però fem més coses amb la voluntat d’ajudar el ciutadà que de sancionar-lo.
Les condicions laborals també han estat un incentiu?
No, no. No vull semblar superb però jo era supervisor de personal en una empresa de serveis, per tant he deixat una feina ben pagada i amb bones condicions per ser urbà.
És a dir, que ha passat de ser un cap a ser només un auxiliar.
[Riu]. Sí, exacte. Però això no m’importa. Vaig començar a treballar des de baix com tothom, i sí, abans tenia personal a càrrec i ara he d’obeir ordres, però no m’importa. Sé el que he de fer i no passa res.
Va haver de fer una preparació física important?
Soc una persona que estic en forma. Vaig regularment al gimnàs i m’agrada l’esport, de manera que per a mi no va ser gaire exigent. Ara, si em pregunta si tothom pot passar les proves li diré que no. De fet, companys de promoció no seran agents perquè no les van passar.
Què és el que més tem d’aquesta professió?
Sincerament no gaires coses perquè m’he adonat que la gent és més respectuosa del que em pensava. Evidentment quan sanciones algú et pot contestar malament però normalment no passa, i tinc molt clar que el respecte ha de ser mutu, és a dir, que nosaltres també n’hem de tenir i això no s’aprèn a l’acadèmia.
Què li van dir els amics o la família quan ho va comentar?
La família com sempre em va donar tot el seu suport però els amics em feien més bromes. Em deien: “Què, ara ens fregiràs a sancions, eh!”
Sigui sincer, quina opinió tenia dels urbans abans de voler ser-ne un?
Soc de la Massana i els conec a tots. Evidentment he estacionat malament i m’han posat multes com a tothom però mai he tingut cap problema. No els he vist mai com una figura sancionadora, sinó que treballen per mantenir ordenada la parròquia.