“Fa 15 anys no es respectava tant els agents de circulació”

Vaig néixer a Càceres i vaig venir a Andorra a final dels anys setanta. Ho vaig fer per treballar, aquí ja vivien la meva germana i el cunyat. Estic casat amb una andorrana i des del 1994 que tinc la nacionalitat.

Quina era la seva professió?

Era cambrer. Treballava en un hotel a Bilbao. Aquí vaig fer diverses feines i no va ser fins l’any 2004 que vaig entrar al cos dels agents de circulació d’Ordino.

I com és que va decidir fer-se andorrà?

Bàsicament aquí tenia la meva vida. La dona, els fills i la família. No m’ho vaig pensar malgrat no poder tenir la doble nacionalitat.

Per què va decidir fer-se agent de circulació quan ja feia tants anys que era a Andorra?

No ho sé. Tenia una altra feina. Em vam dir que hi havia la possibilitat d’entrar al cos. I en aquells anys com que no hi havia la Llei dels agents de circulació no em va ser gaire complicat entrar-hi.

Només hi ha estat catorze anys, però en aquest temps ha canviat el cos?

En el cas d’Ordino sí que he vist com ha canviat, i molt, la manera com ens tracten ara els ciutadans i com ens tractaven abans.

En quin sentit?

Fa uns anys els agents de circulació no estàvem ben vistos entre cometes, en el sentit que no se’ns veia com una autoritat. Quan va entrar en vigor la Llei dels urbans hi va haver una sèrie de canvis i la gent s’ha hagut d’adaptar a l’hora de tractar amb nosaltres. Als urbans no se’ns mirava fa anys de forma seriosa. Alguns ciutadans, no tots. Fa quinze anys no es respectava tant els agents de circulació. Se’ls respectava, però no com ara perquè tenim uns drets que la ciutadania coneix.

Han canviat gaire les tasques d’un agent de circulació respecte de fa quinze anys?

Segueixen sent gairebé les mateixes que quan vaig entrar. Només s’ha agafat una mica de responsabilitat davant dels ciutadans. Abans només eren agents de circulació i i ara fan més tasques d’atenció ciutadana.

També s’haurà incrementat el trànsit de vehicles?

Sí, hi ha més trànsit, però les dificultats són les mateixes. Aquí, a Ordino, no hi ha gaires complicacions. Quan és més complicat és a l’hivern, quan hi ha pujada o baixada de pistes o quan cau una gran quantitat de neu.

Recorda alguna anècdota?

El primer dia de feina en vaig tenir una per recordar. Va caure una gran nevada i vaig tenir molts problemes per col·locar les cadenes a la recta del Serrat. Estàvem a 14 o 15 graus sota zero i amb neu fins als genolls. També recordo un dia que vam haver de rescatar una parella que s’havia quedat sense bateria a dalt de tot de la Coma.