“Viatjar sola també és sortir de la zona de confort”

No del tot, la veritat. Vaig veure al formulari que buscaven gent i vaig pensar que era interessant per posar el meu granet de sorra. Justament uns mesos abans acabava d’obrir el meu blog, on parlo de temes de natura, mindfulness, ecologia... I els temes que jo tractaré seran bàsicament aquests, també per intentar conscienciar, i experiències sobre esport extrem.

Per què Austràlia?

M’agrada viatjar, conèixer noves cultures, aprendre i també hi havia el tema de l’anglès, per perfeccionar-lo, i de la natura, la biodiversitat que hi ha allà que és una passada. Penso que és un lloc que encaixa bastant amb mi.

Ja té clar el que farà o hi ha un component d’aventura?

Sé el que faré el primer mes però després ja es veurà i probablement seguiré cap a Nova Zelanda.

Marxa amb data de retorn?

En principi, no. Tinc bitllet d’anada i ja es veurà.

És el seu primer gran viatge?

Fa anys vaig fer un voluntariat de dos mesos pel Perú, Bolívia i Xile, també vaig marxar dues setmanes a Tailàndia, aquell va ser el meu primer viatges sola, i també he estat per Europa.

Ara, a Austràlia, torna a marxar sola. Com explicaria l’experiència a qui en té reticències?

Penso que també és sortir una mica de la zona de confort. Avui amb Internet et pots informar de tot abans de marxar i és sentit comú, sí que sempre et pot passar alguna cosa, però també et pot passar a Barcelona. A més, et trobes d’altra gent que viatja sola, hi pots compartir molt.

Què pensa d’iniciatives com la del blog del Carnet Jove?

Em sembla molt bona iniciativa i penso que els joves poden aportar moltíssim i a Andorra crec que cal que els joves tinguin més veu. A més, està molt bé perquè es poden tractar molts temes.

I deia que també parlarà d’esports extrems. N’és practicant assídua?

El més extrem que faig és paracaigudisme, i tot ve d’un tema de superar les pors. Tenia vertigen, por a l’alçada i un dia em van regalar el salt i m’hi van portar sense dir-me res. Em va encantar, un cop saltes se’t passa tot. Després em vaig treure el curs i és una cosa addictiva.

Amb totes aquestes aficions, la veritat és que no se li adiu gaire la feina d’oficina.

La veritat és que no és gens meu, va sortir l’oportunitat i ara ja necessito canviar.

Marxa sense un bitllet de retorn, però es planteja tornar a Andorra?

Probablement sí, ara serà un moment de viatjar i conèixer altres llocs però el més probable és que acabi tornant perquè Andorra té moltíssimes oportunitats.