“La cursa és una manera lúdica d'acabar junts l'any”

D. R.- Aquell primer any havíem parlat a la colla d’inscriure’ns a la Sant Silvestre de Sant Julià, però quan vam pensar-hi ja l’havien fet. Llavors vam plantejar-nos per què no organitzar la nostra pròpia cursa.

A. D.- Ho vam preparar tot pràcticament en un dia, i al moment de començar érem una trentena: uns vint de la colla i altres deu que s’hi van apuntar a última hora. Ens vam posar un gorro de Pare Noel i vam sortir a córrer per la ciutat.

Ningú no es va estranyar de veure’ls corrent per la Seu.

D. R.- Sí, és clar: molta gent se’ns quedava mirant perquè fins aleshores no era una imatge gens habitual. Ara, en canvi, molts veïns esperen el darrer dia de l’any per gaudir de la cursa.

Què els ha dut a repetir la convocatòria any rere any?

A. D.- Com que el primer any va anar tan bé i en vam gaudir tant, vam pensar que valia la pena obrir-ho a tota la gent que es volgués sumar a la festa.

A diferència d’altres curses semblants, aquesta no té un caràcter competitiu.

A. D.- Hi ha un palmarès per als tres primers de cada categoria, però la idea és que els participants s’ho prenguin com una proposta lúdica i que ningú no es quedi a casa perquè pensi que no té prou nivell per ser-hi.

D. R.- Hi ha participants que fan l’itinerari corrents, altres que el fan caminant, i fins i tot venen famílies amb el cotxet de la canalla. Del que es tracta és de trobar-nos tots i acabar l’any junts.

A. D.- De fet, l’itinerari ja està pensat per facilitar això: és prou llarg perquè qui vulgui competir pugui donar-ho tot; i prou curt perquè sigui fàcil de controlar i qui el vulgui fer caminant pugui acabar en un temps raonable.

Els corredors, solen repetir d’un any a l’altre?

D. R.- Una gran part repeteixen. Sobretot la gent de la Seu, perquè la cursa ja ha esdevingut una tradició popular. També s’hi apunta força gent d’Andorra i la Cerda­nya, i turistes que venen a passar el cap d’any i aprofiten per participar-hi.

Han passat dels trenta inscrits del primer any a superar els dos mil l’any passat. És complicat controlar una gentada així?

D. R.- Sobretot és una gran responsabilitat. A diferència del primer any, ara comptem amb el suport de l’ajuntament i d’una colla de patrocinadors que ens ajuden a organitzar la logística. Tot plegat, suposa uns tres mesos d’estar-hi a sobre perquè tot vagi bé.

Han pensat obrir la cursa a cor­redors professionals?

A. D.- Aquest model ha assolit un grau d’implicació tan alt de tanta gent, botigues i empreses de la Seu que no ens plantegem fer el salt cap a altres tipus de cursa.