“L'electrònica supera la manera de veure la decoració”

Em dedico a la ceràmica des del 1980. Vaig arribar a Puigcerdà i vaig fer de professor a l’escola de ceràmica de la localitat. Després, vaig anar a viure a Reus el 1990, on vaig seguir fent aquesta activitat. Hi vaig estar fins al 2014.

Què el va portar a dedicar-se a la ceràmica i a l’art de ser terrissaire?

Aquest ofici és molt agraït. El més important és que fas una cosa creativa. Em baso molt en la creativitat i en els reflexos.

Quines sensacions creu que transmet quan es dedica a fer aquestes obres?

Jo realitzo ceràmica utilitària perquè la gent la pugui fer servir a la vida diària. És una cosa més aviat artística. Produeixo gots, gerres, plats... Els productes que tenen més tirada són les tasses d’infusió, els bols i altres coses de decoració per a la llar.

Hi ha alguna figura que s’ha posat de moda en els últims mesos?

Sí, s’han posat molt de moda uns refrigeradors de vi i cava. Últimament en fem bastants.

Havia estat anteriorment al Principat per motius de feina?

Sí. El 1984 vaig venir a Andorra perquè em van encomanar que fes els bols de Sant Antoni per menjar l’escudella.

Quin balanç fa de la seva presència al poblet de Nadal?

Ha vingut molta gent i hi ha hagut molta participació, però les vendes han sigut una mica fluixes. També és cert que és el primer cop que hi venim i, per tant, la fidelització es fa a través dels anys. El muntatge del mercat també ha estat molt destacable.

Va a d’altres certàmens?

Sí, vaig a diferents mercats de ceràmica i a fires monogràfiques. Al taller també hi tenim algunes exposicions i a la nostra pàgina web i a les xarxes socials fem molta difusió dels productes que realitzem.

Creu que hi ha alguna mena de repunt en l’interès per les obres com les que fa vostè?

És veritat que la qüestió de l’electrònica supera la manera de veure la decoració. Hi ha un sector del públic que demana i necessita aquests productes, però per desgràcia és petit. Tot i això, el sector de públic interessat en aquests productes es manté.

Com és el seu taller?

El taller el tinc a la mateixa casa de pagès on visc. Abans hi havia vaques, però després la vam rehabilitar i ara hi fem tallers i demostracions. És un lloc turístic per donar a conèixer l’ofici. Treballo amb la meva dona i entre tots dos col·laborem.

Hi ha relleu generacional?

No és zero, però gairebé. La gent que surt de les escoles de ceràmica fa art en lloc de terrissa utili­tària.