“Et quedes parat quan veus que tan lluny fan el mateix”

Crec que va ser el Ramon Tena [un altre fallaire] que buscant per Internet ho va trobar, eren les falles però no era Andor­ra [riu]. A partir d’aquí vam veure que tenien una web i ens hi vam posar en contacte.

I va venir una representació.

Sí, van venir tres persones, el Martin, la Jane i el Raymond per Sant Joan i els vam fer una mica de guies, van viure la festa des de dintre.

I es van endur idees, com fer participar els infants.

Una de les coses que els van sorprendre és que per certes circumstàncies en la història de les falles va sortir la necessitat de fer falles de llum i implicar els infants perquè fins als 16, i amb permís patern, no es poden rodar falles de foc. I això ho han agafat i ho han portat allà.

Què els han explicat de l’origen de la seva tradició?

Ho fan pel Hogmanay, l’últim dia de l’any escocès. És una tradició que no saben ben bé si ve dels vikings o de la part gaèlica perquè sí que és molt antiga i el que fan és utilitzar el foc com un element regenerador, purificador, per a aquest canvi d’any. Una idea comuna nostra i seva és utilitzar materials que s’han fet vells, comencem l’any regenerant, fora el vell i que vingui el nou.

Comencen a rodar a les dotze de la nit?

Exacte. I nosaltres aquí fem un recorregut per diferents carrers i allà és un, High Street amunt i avall. I quan acaben la tiren al port, al mar.

Han tornat ‘al·lucinats’?

Sí, bastant. D’entrada veus que en un altre lloc tan lluny de casa fan el mateix i amb la mateixa intenció, la de purificar, regenerar, ja et quedes parat i quan arribes allà i veus que tenen la mateixa il·lusió és emocionant.

A vostè la implicació en el món fallaire li ve de família...

L’he viscut des de petita. Primer a Santa Coloma, que visc allà, després a Andorra, primer amb les falles de llum i esperant als 16. Has crescut amb tot això i ja t’hi involucres , li agafes tota l’estima, es crea l’associació i en formes part, després arriba la candidatura a la Unesco i t’hi impliques...

Per a algú que no en té ni idea... quines sensacions es viuen rodant una falla?

Sensacions físiques és fàcil. Tens un pes a la teva mà, has de vigilar perquè crema per a tu i per als altres. Però deixant de banda això, et deixes endur per la remor del foc, pel soroll que fa amb el vent... El primer cop que vaig rodar va ser de pell de gallina.

I han seguit investigant si hi ha més falles arreu?

A Bulgària tenen una tradició semblant, el Ramon Tena s’ha posat en contacte amb un grup de Luxemburg i sabem que al Japó hi ha alguna cosa molt similar.