“Jugant les persones aprenen a conèixer-se a si mateixes”

Els jocs no competitius eliminen la idea que hi ha participants que són millors que d’altres. Jugant les persones aprenen a conèixer-se a si mateixes i a fer que la resta també els coneguin. Estem cansats que ens puntuïn a la vida real i amb la família no cal que et posin una nota o una puntuació, per la qual cosa es pot treballar, millorar i aprendre en un millor ambient.

En què consisteixen els tallers de jocs per a famílies?

Són sessions per treballar problemàtiques concretes de les famílies mitjançant el joc cooperatiu. Durant una hora, es plantegen proves en les quals s’ha de llegir, escriure o resoldre algun enigma, i activitats físiques en què, per exemple, s’hagi d’arribar a un lloc trepitjant uns papers. En aquest cas, com que no hi ha papers per a tothom, han de col·laborar per poder arribar a l’objectiu final. No és en si una teràpia, els únics contrincants són l’avorriment, la competitivitat i el mal caràcter.

Per què no són terapèutics?

Perquè l’activitat té una durada molt limitada. Podria fer-se una teràpia amb diverses sessions de jocs setmanals per solucionar certes problemàtiques. Aquesta activitat serveix per observar i saber quines conductes té cada persona i aportar a les famílies una opinió professional sobre les coses a millorar.

Quins problemes es poden resoldre amb aquests jocs?

És bastant ampli. Principalment problemes de comunicació i d’habilitats socials, per exemple amb nens amb TDAH. Parlo d’infants, però pel que fa als adults, també tenen la seva motxilla. En aquest cas es poden resoldre conflictes de relació entre els membres de la família, de respecte, de tolerància...

La dinàmica del joc seria, d’aquesta manera, semblant a un ‘escape room’?

És una cosa molt semblant, la diferència és que els escape rooms tenen un fil conductor i els tallers no tenen, per dir-ho així, una història. La principal similitud amb els escape rooms és que també requereixen cooperació, comunicació i respecte. És com un team building en família.

Els tallers sorgeixen de la seva experiència amb els ‘escape rooms’?

En realitat, ja fa temps que ho tenia pensat. És veritat que he organitzat els escape rooms del Museu del Tabac i de FEDA juntament amb la meva companya Mercè, però com a jugadora només n’he fet dos. Sempre m’han agradat les activitats de fer proves, com ara les gimcanes. Hi ha nens amb dislèxia als quals els amago paraules pel despatx perquè les busquin i quan les troben han de formar una frase. Sempre he pensat que és millor aprendre d’aquesta manera i els tallers són una bona eina per poder-ho fer.