“Em cansava justificar-me com a dona per a l''snowboard”

He descobert una cultura feminista positiva i que és un bé per a tothom quan les dones s’aixequen per aportar a la societat. Tant els homes com les dones que s’impliquen en aquest combat i en aquest moviment han entès que és bo per a tot el món. A Islàndia, la societat reflexiona sovint per trobar una millor manera de viure junts.

Aquest va ser el motiu pel qual va escollir Islàndia per produir la pel·lícula?

Tenia ganes de trobar inspiració i forces. Islàndia és un país molt igualitari i volia anar a passar-hi l’hivern. Aleshores, li vaig proposar a la meva amiga Aline. Vaig començar a fer la recerca per entendre com la societat islandesa s’ha tornat més igualitària i a partir d’aquí em vaig anar posant al cap que havia de començar a fer una pel·lícula. L’snowboard és una manera de viatjar ja que em permet descobrir els països.

Quines mesures sobre la paritat la van fer pensar?

Islàndia no és perfecte, però la diferència en la igualtat de salaris entre homes i dones és del 16%, més baixa que la mitjana de la Unió Europea. A més, com a societat també continuen buscant solucions per acabar amb les desigualtats per raó de gènere.

A Andorra també hi havia estat anteriorment. En guarda un bon record?

Vaig venir a competir. Recordo que vam estar a Ordino i que vaig guanyar la competició. Va estar molt bé i en tinc un molt bon record. Més tard, vaig trucar a un company andorrà per una col·lecta de peces de roba d’hivern per ajudar els refugiats. Va col·laborar amb mi, juntament amb un centenar de persones, i les donacions les vam distribuir a Itàlia.

Vostè va protagonitzar una lluita intensa pels drets de les dones en l’esport.

Quan vaig començar a fer snowboard, les dones no tenien dret a participar en la modalitat d’slopestyle dels Jocs Olímpics d’hivern. Aleshores, vaig fer demandes i vaig escriure articles perquè volia que el surf de neu inclogués les dones perquè tinguessin l’oportunitat de participar en les competicions. Ara, hem aconseguit la paritat. Estava cansada de justificar-me com una dona per a l’snowboard.

Quan tenia un any ja es va posar per primer cop els esquís. Com ha estat la seva vida amb la neu?

Sí, la mare me’ls va posar. Jo soc d’una família d’esquiadors que ha format part de l’equip nacional. Tinc la nacionalitat francesa, suïssa i de Liechtenstein. Sempre he tingut l’ocasió de poder aprofitar els moments màgics de la muntanya. El surf de neu em va agradar perquè representa la llibertat, el fet de viatjar i l’obertura d’esperit. També és una bona manera de conèixer gent i de posar coses en comú.