“Estava convençuda que continuaria fent esport”

De molt jove, primer al col·legi feia gimnàstica rítmica i després per proximitat vaig començar amb l’atletisme, ja que vivia al costat de l’Estadi Comunal, i vaig estar practicant-ne més de deu anys.

Quan li diuen que necessita un trasplantament, l’esport passa a un segon pla?

En el meu cas va ser una malaltia progressiva que va anar empitjorant i l’esport mai no el vaig deixar de banda. A mi em van trasplantar el setembre del 2011 i fins aquell estiu encara estava intentant fer marques en salt de perxa, tot i que era molt complicat, perquè ja sabia que després de l’operació hauria de deixar-la perquè tenia un risc molt alt.

Quan va trigar a fer esport?

Em van trasplantar al setembre i al desembre ja n’estava fent, tres mesos després.

Va arribar a pensar que havia de deixar l’esport o tenia clar que seguiria?

Estava convençuda que continuaria fent esport i vaig seguir fent atletisme, però sèries de cursa, sense perxa.

I com va ser el pas de l’atletisme al ciclisme?

La meva parella feia bici i m’hi va enganxar. L’acompanyava a les marxes i vaig començar a provar, em va agradar i ara m’hi he quedat.

A l’estiu es convertirà en la primera andorrana que participa en els Jocs Mundials de transplantats a Newcastle.

Sí, em fa molta il·lusió perquè és el primer cop, mai hi ha anat ningú d’Andorra i és maco perquè hi ha diversos actes i cerimònies a més de l’esport.

Com està anant l’entrenament?

Bé, queda molt i les coses s’han de fer amb seny i calma. Ara fem molta base, gimnàs i càrdio, i després més endavant ja farem entrenament més específic.

Quin objectiu es marca?

Tant de bo pugui guanyar, però no sé si serà possible perquè no sé què m’hi trobaré, així que aniré a fer-ho el millor possible. La il·lusió és guanyar, però passi el que passi serà positiu.

L’altre dia va rebre un homenatge en un partit del MoraBanc. Com el va viure?

Va ser maco i divertit i el vaig viure amb nervis. A més, va ser una pujada d’adrenalina.

Com veu la situació pel que fa al trasplantament i donació d’òrgans al país?

Tenim la llei, que és un pas que hem fet, però falten tots els reglaments i els protocols a l’hospital per tirar-lo endavant. Com a infermera m’agradaria arribar a veure que això realment es du a terme. Tenim la llei, però si ara passés alguna cosa no s’arribaria a fer real la donació al país perquè encara s’ha de lluitar força.