“No es pot cobrir el territori sense Bombers Voluntaris”

D’ençà de mitjan segle XIX, la gestió dels boscos de propietat pública ha estat un monopoli de l’Estat. Aquest model de gestió, centralitzat i jerarquitzat, es va mantenir fins a la restitució de la Generalitat: la llei forestal catalana del 1988 permet a tot propietari públic decidir la gestió del seu bosc. Tot i això, la Generalitat va mantenir un model de gestió centralitzat.

Les conseqüències d’aquest model són el que analitza en el seu darrer llibre, ‘El bosc immobilitzat’ (Pagès Editors)?

Així és, el llibre exposa una anàlisi crítica de les circumstàncies estructurals i les polítiques forestals a Catalunya els darrers 40 anys. Caldria disposar d’uns ens comarcals on tots els agents implicats puguin participar en l’elaboració del pla forestal consensuat.

Si no ha estat així, malgrat que la llei ho permet, deu ser que als ajuntaments ja els anava bé el model de gestió centralitzat?

En els anys del boom de la construcció, els ajuntaments es van beneficiar de les plusvàlues que va generar aquesta activitat; però, amb la crisi del sector, s’ha vist que en els ajuntaments no hi ha ni la força ni l’esperit per posar en marxa un model propi d’explotació dels boscos públics.

Aquesta situació explica la crisi d’explotacions força productives en altres temps?

Les raons per les quals s’hagin perdut, per exemple, importants fàbriques de cel·lulosa, són més complexes. Cal tenir present que només la quarta part de la superfície forestal és de titularitat pública (al Pirineu, la proporció potser és més alta), encara que també és cert que, tradicionalment, les polítiques forestals s’han centrat en el bosc públic.

Darrerament s’insisteix en els avantatges de la biomassa com a font d’energia.

Com a combustible per a calefaccions, hi ha estudis que indiquen que la biomassa amb prou feines cobriria, en el millor dels casos, el 2,5 per cent de la demanda.

I pel que fa a la neteja del sotabosc i la prevenció d’incendis, les fàbriques de biomassa suposen cap benefici?

Al Pirineu hi ha molt poc sotabosc. El bosc es distribueix en diferents estrats, i eliminar un d’aquests estrats és una teràpia molt dolenta, perquè ressorgeix encara amb més força. De manera que, com a sistema per prevenir incendis, és absurd.

Parlant de prevenir incendis, a Catalunya s’han tancat darrerament una vintena de casernes de Bombers per falta d’efectius. Què en pensa?

A Catalunya és impossible cobrir tot el territori només amb bombers professionals; malauradament, sembla que hi ha alguna gent interessada en el fet que no hi hagi Bombers Voluntaris.