“Passar l'estona teixint es pot considerar el nou ioga”

En el meu cas es fan amb llana d’ovella merina, que és molt gruixuda. Es teixeix amb les mans i no necessites agulles, tot i que també se’n poden fer servir. En el cas del taller de dissabte ensenyaré a fer-les amb les mans. És una manta que pots fer en poca estona amb brins d’una llana natural, molt suau i espectacular.

És molt complicat?

No, gens. I en fer-se amb les mans és més fàcil que amb agulles. És una pràctica molt relaxant i molt agradable perquè el tacte és molt suau. És molt satisfactori perquè és una feina que de seguida veus els resultats. La comences i l’acabes el mateix dia i el producte final és preciós.

Fa servir una llana especial.

Sí, d’ovelles merines. Es pot trobar arreu del món. Però jo la porto de Castella, d’on són originàries aquestes ovelles.

I no les porta de qualsevol lloc.

No, tota la llana que compro ve de petites granges on les ovelles estan molt ben cuidades. Viuen al camp, en petits ramats. La llana prové de petites empreses ramaderes que fan una esquila que no és gens agressiva.

Es diu que hi ha la moda de les mantes XXL.

Sí, ja fa uns tres o quatre anys que va arribar aquí amb molta força aquest tipus d’article. Això ho van començar als Estats Units i a Austràlia, que són països que tenen molts ramats. I després ja va venir cap a Europa.

Què es Cosas de Llü?

És una empresa en línia. Tinc una pàgina web on venc materials, productes i patrons. També imparteixo tallers de ganxet presencial i en el futur també vull poder oferir tallers per Internet. No tinc botiga física ni en vull tenir.

El ganxet és cosa de dones?

A Andorra és majoritàriament cosa de dones. Però estic segura que hi ha homes que en voldrien fer. A la resta d’Europa hi ha molts homes que en fan. I empreses del ram que les porten parelles. Cada vegada hi ha més homes que s’hi atreveixen.

Què els diria als homes perquè s’animessin a fer-ne?

Que no és tallin. Que és molt bonic i molt relaxant. Passar l’estona teixint es pot considerar el nou ioga. Teixir fa bé a la persona i és bo per a l’estat d’ànim.

I és una pràctica de gent gran?

No, no, de cap manera. Ara hi ha molts nens, nenes i joves que en fan. Hi va haver una època en què no estava de moda i només en feia la gent més gran, però ara això ha canviat. Fa uns anys que no, que surten creadores i teixidores molt joves. Hi ha molts joves que volen aprendre a fer-se la roba, a fer-se jerseis. Cada vegada hi ha més demanda. I als nens i les nenes els encanta, els fa molta gràcia. És claríssim que hi ha relleu generacional.