Christian Simelio
“La música tradicional és tan actual com la moderna”
Enginy i musicalitat a parts iguals. Junt amb l’Anaís Falcó (de groc a la foto), i amb l’acompanyament musical de la Irene Augé, demà impartiran a l’Escola Folk del Pirineu, a Arsèguel, un taller per aprendre a improvisar lletres de cançons
Sobta que hi hagi normes per aprendre a improvisar.
No es tracta tant d’establir normes com de tenir presents unes mínimes indicacions perquè la improvisació soni bé. Normalment, la lletra improvisada té l’estructura d’una quarteta, amb rima en els versos parells i, si no es respecta la rima, per molt bonica que sigui la improvisació no acaba de sonar bé.
Es pot improvisar a partir de qualsevol ritme o de qualsevol mètrica?
Sí. Habitualment es fan servir heptasíl·labs, però de vegades també es fan servir quartetes o un compàs de vuit terços com a base per a la improvisació.
El taller que feu a Arsèguel, però, és obert a persones sense formació musical.
És un taller d’iniciació obert a tothom que tingui ganes de venir. De fet, per trencar la timidesa del primer moment, comencem explicant unes tècniques bàsiques, i al cap d’una hora si fa no fa tothom ja es llança a intentar les seves pròpies improvisacions encara que no ho hagi fet mai abans.
Per què en algunes cançons reciteu el text improvisat?
És un criteri merament artístic. A les nostres actuacions demanem al públic que ens digui paraules o frases a partir de les quals improvisem la lletra. De vegades, la proposta que ens fan ens suggereix una lletra recitada més que no pas cantada, com també de vegades fem sevir dècimes (deu versos amb cinc rimes), una mètrica força utilitzada en castellà i que arriba molt al cor: és una forma molt poètica.
De tot el ventall de gèneres de la música tradicional, per què es va interessar per la cançó improvisada?
Va ser fa uns vint anys, arran d’un concurs de garrotins que es fa durant la festa major a Sabadell, la meva ciutat natal, que em va cridar l’atenció aquesta manera de cantar, i vaig anar seguint altres esdeveniments semblants arreu del país. Llavors encara no tenia un interès especial en la música, fins que vaig conèixer l’Anaís, que procedeix de l’àmbit de la música folk, i vam pensar a tirar endavant Corrandes són Corrandes, un projecte que aplega les inquietuds de tots dos.
Parlant de festes majors, què penseu del fet que hi hagi tan poca música tradicional a les festes dels pobles?
Ens amoïna que sigui així, és clar. Sovint oferim als programadors un recital de cançó per a la tarda i un espectacle de ball per a la nit, però tot i així resulta molt complicat que considerin la proposta. Els costa assumir que la música tradicional és tan actual i animada com la música moderna.
A banda d’actuar, també dediqueu força temps a organitzar tallers diversos.
Pensem que és important fer aquesta tasca de formació i difusió; és una manera d’ajudar a mantenir viva la cultura popular.