Joan Granados

“Mai no vaig nomenar ningú per la seva afinitat política”

Testimoni privilegiat del darrer mig segle a Catalunya. Va ser un dels fundadors de CDC, secretari general del Barça, director general de la CCRTV, diputat al Parlament català... Va parlar del seu bagatge vital, a la Seu, convidat per la Germandat de Sant Sebastià

Joan Granados, advocatM.V.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Barça de Montal ha estat el més polititzat de la història?

Ens vam haver de polititzar perquè ja hi havia una politització en sentit contrari. Volíem recuperar l’esperit del Barça d’abans de la guerra perquè estàvem convençuts que recuperar la catalanitat a la societat implicava recuperar la catalanitat del club. Vam recuperar aquell lema encunyat pel president Sunyol als anys 30, “esport i ciutadania”, perquè pensàvem fermament que era un clar motor de transformació de la societat.

No hi havia el risc que la ciutadania no respongués com esperaven, atès el clima polític d’aquells anys?

Al principi d’un partit amistós entre les seleccions de Rússia i Catalunya va sonar a l’estadi La santa espina i el públic es va afegir a cantar-la sense dubtar-ho ni un instant. Malgrat els anys de repressió, la gent se la sabia, la portava a dins. Penso que aquesta anècdota palesa molt bé la força dels vincles que hi havia entre el club i els ciutadans.

També va impulsar la posada en marxa de TV3; quina és la raó perquè hagi estat una televisió tan diferent de la resta de cadenes autonòmiques?

Vam fer tot el possible perquè fos, des d’un bon principi, una televisió portada per professionals i no per polítics. En els anys que vaig ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió mai no vaig nomenar ningú per raó de la seva afinitat política, sinó sempre per raons d’eficàcia professional o pel seu talent.

Quan sent que s’acusa TV3 d’adoctrinament, què en pensa?

Que és una gran mentida, com tantes altres que diuen.

El 1974 va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya...

Vaig ser un dels fundadors, sí. Sentíem el país i no volíem que Catalunya fos una regió més.

Les iniciatives catalanistes encetades aleshores ja han arribat al zenit i ara estan en declivi?

No. En aquell moment, CDC era la garantia per a un determinat camí de recuperació del catalanisme. Encara no hi havia les circumstàncies necessàries per a l’eclosió de l’independentisme, com va passar després, el 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

L’entristeix la manera com ha acabat CDC?

No, per què? Un partit és tan sols un instrument per assolir un fi, i quan deixa de ser útil s’ha de canviar per un altre instrument.

Ha estat molt temps molt a prop dels centres de poder del país. És encara un home influent?

No.

Li sap greu no ser-ho?

No, perquè en cas que en algun moment hagi estat un home influent, com diu, mai no me n’he servit en benefici propi.

tracking