“Marie Curie va patir molts prejudicis només per ser dona”

Amb dos premis Nobel, el de física el 1903, juntament amb el seu marit Pierre i Henri Becquerel, i després el de química el 1911, és reconeguda com una investigadora excepcional. Va posar tota la comunitat científica en el camí correcte per comprendre i explicar la radioactivitat. Cal no oblidar que va formar la seva filla Irene i el seu gendre Frédéric Joliot-Curie, que també va rebre el Nobel de Química el 1935 per descobrir la radioactivitat artificial.

Podem parlar d’un abans i després en la investigació científica arrel dels seus descobriments?

El descobriment i l’estudi de la radioactivitat marca l’inici d’una física completament nova, la de l’estructura microscòpica de la matèria, des de l’àtom fins a nuclis i partícules. La física nuclear, la física de partícules i la mecànica quàntica són el resultat d’aquest enfocament.

De quina manera aquests descobriments afecten la nostra vida quotidiana?

Des del principi, Curie estava interessada en les aplicacions mèdiques. La curie-teràpia, que consisteix a col·locar fonts radioactives a tumors superficials, encara cura molts càncers. La dosificació d’elements gràcies a la seva traça radioactiva, la radioquímica, també va ser desenvolupada per Curie. S’utilitza en anàlisis mèdiques, per exemple.

És cert que va morir per estar sobreexposada a la radiació?

Va morir de leucèmia, molt probablement causada per l’exposició a la radioactivitat.

En aquella època, hi havia ja plena consciència dels perills de la radioactivitat en la salut?

Fins a cert punt, però no es va mesurar tot el perill d’aquest fenomen invisible. L’ADN i l’efecte carcinogènic de la radioactivitat encara no s’havien descobert.

Marie Curie es va trobar amb moltes dificultats pel fet de ser dona?

Per descomptat! Mai va ser elegida per l’Acadèmia de Ciències. I també va patir molts prejudicis que posaven en dubte la qualitat de les seves investigacions, només per ser dona. Però, posteriorment, tota la tasca que va desenvolupar després de la mort de Pierre, el 1906, va contradir totes aquestes idees preconcebudes.

Encara existeix la idea que la ciència és cosa d’homes?

Algunes ciències com les matemàtiques o la física són probablement menys considerades per les noies que pels nois. La proporció d’estudiants femenines continua sent inferior en aquestes matèries. I el fet que, a part de Marie Curie precisament, pocs noms de científiques ens vinguin al cap no ajuda a les noies a imaginar-se fent ciències. Però també haig de dir que mai he presenciat, com a professor, cap tractament sexista cap a dones que han optat per la ciència.