“El sistema educatiu no ha posat en valor la poesia”

Certament, Montserrat Abelló no ha estat mai un autora popular, tot i que la seva obra té prou elements per gaudir d’un reconeixement més ampli entre els lectors. Tanmateix, sempre fa de mal dir què determina la popularitat d’un autor. Depèn de cirumstàncies biogràfiques, de la sort editorial i d’altres factors difícils d’esbrinar.

Què es trobarà qui s’atansi per primer cop als seus poemes?

Qui no hagi llegit mai poesia potser li costarà d’entrar-hi, perquè a la seva obra hi ha un despullament formal que fa de cada paraula gairebé un símbol. En aquest sentit, és recomanable llegir cada poema en veu alta i escoltar-lo. Potser “Memòria de tu i de mi”, que va escriure després de la mort del seu marit, és un bon títol per iniciar-se en la seva obra.

És per aquest despullament que diu que al pròleg d’‘Al cor de les paraules’ la defineix com a “poeta de la transparència”?

Va per aquí, sí. En una primera lectura, els seus poemes semblen prims, transparents, perquè, aparentment, estan escrits d’una manera molt senzilla; però, quan els tornes a llegir, t’adones que diu coses molt fondes, essencials.

Al pròleg també parla d’una “poesia de combat”; a què es refereix?

Que a la seva obra hi ha una presència constant de les lluites des de les quals escriu, com ara la lluita per la dignitat de la dona, però sobretot la lluita per viure la vida amb plenitud.

Dedicar un any a difondre l’obra d’un autor, del qual sovint no es torna a parlar en molt temps, és una bona manera de fomentar les lletres catalanes?

Si no fos per l’any Abelló segurament ara no faríem aquesta entrevista. És cert que les commemoracions tenen un efecte reduït, però hi ha hagut escriptors que després han viscut una nova vida editorial. Al capdavall, es tracta de convidar a descobrir un autor concret, i per poques persones que se’l facin seu ja val la pena.

Com a editor que ha estat molts anys, em sabria dir per què és més fàcil vendre una mala novel·la que un bon poemari?

No sempre és així. En tot cas, la novel·la té l’avantatge que es llegeix sola, només cal seguir el fil argumental, mentre que la poesia cal aprendre a llegir-la. I, d’altra banda, possiblement el sistema educatiu tampoc no ha sabut posar en valor la poesia.

A la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), no li correspondria corregir aquest dèficit del sistema educatiu?

A la ILC li pertoca fer una feina de suplència en espais on la literatura hauria de ser-hi i no hi és. És una feina de formigueta que sovint no es veu, però que té uns efectes prou duradors.