“Alguns pares apunten els nens per desconnectar”

La seva activitat com la podríem catalogar, com a contacontes o un taller de maquillatge?

Una mica de tot. L’espectacle està dividit en tres parts. Una primera d’ambientació dins del conte, on els infants m’ajuden a situar-me, la segona és la història en si, i finalment, com que la protagonista té un taller de maquillatge, al final ens pintem tots.

Els infants interactuen amb vostè?

Sí, perquè primer apareixen uns animals marins. Jo vaig una mica despistada i ells m’ajuden a descobrir quins són. En aquest sentit és molt maco quan els nens són una mica més grans perquè s’atreveixen a parlar molt més i a vegades t’expliquen coses de l’animal que ni jo mateixa sabia.

A quina edat es dirigeix?

En principi a partir de quatre anys però per experiència sé que en vindran de més petits. Com a professional m’adapto a tot però sí que és veritat que depenent del conte que faci, si és una mica més complicat, aquests es perden, s’avorreixen i es cansen abans.

No venen els nens grans?

En els pobles sí, però a ciutats no tant. A partir dels sis anys ja comencen a fer molta activitat extraescolar i la majoria deixen de venir.

A què ho atribueix?

Molts estan sobreestimulats i ja tenen accés a les noves tecnologies. Penso també que és pel ritme de vida que portem els pares, que dificulta molt la conciliació familiar i deixen de portar-los. Per alguns, apuntar-los és una manera de tenir-los entretinguts mentre desconnecten.

I aleshores és quan els perden.

Sí, i és una llàstima perquè és el millor moment. Amb sis anys ells ja comencen a llegir pel seu compte i explicar-los contes fantàstics, per exemple, ajuda encara més a desenvolupar el gust per la lectura.

Quin paper juguen els pares en aquesta activitat?

Quan els infants són molt petits ells estan molt motivats per fer totes les activitats, per això intento que també hi participin d’alguna manera. Que no es quedin al darrere mirant sinó que ajudin els nens.

Vostè volia ser actriu infantil?

No, no. Quan estudies teatre sempre penses a ser una actriu professional però jo vaig tenir algunes experiències, no sempre bones, que em van fer abandonar la professió. Anys després, una companya que feia aquests espectacles per a nens em va proposar acompanyar-la i des de fa 17 anys em dedico en exclusiva a això.

Ha treballat força a Andorra.

Amb la Biblioteca de Sant Julià col·laboro des de fa 10 anys. M’agrada molt perquè el públic és molt respectuós i sempre ha anat molt bé. Aviat faré un altre taller a la Massana i ja he treballat a Canillo i a Andorra la Vella.