Nil Socías
“La muntanya és el millor que tenim a Andorra”
Sempre ha volgut ser bander?
Sí, des de sempre. Per a mi és com un somni. El meu pare i el meu oncle sempre han estat a la muntanya i m’han ensenyat coses. A més, aquí, a Andorra, la muntanya és el millor que tenim. Si no t’agrada la muntanya, millor no estiguis a Andorra (riu). Des de petit veia els banders i la feina que feien i per a mi eren com ídols. Llavors em vaig dir: “Jo vull arribar a ser com ells.”
Com és el procés per arribar a ser agent?
He hagut d’anar formant-me, conèixer la geografia de la muntanya, agafar pràctica, fer estudis relacionats… i esperar que sortís la plaça. Jo tenia clar que havia de fer un batxillerat i després vaig fer un grau superior de gestió forestal, que és el més relacionat que vaig trobar. Paral·lelament he anat formant-me i entrenant molt per a les proves físiques. També he anat preparant les proves de francès i castellà que es fan. Sobretot vaig anar aprofitant les petites oportunitats que tenia de conèixer els agents quan me’ls anava trobant.
Ser un bander és com s’imaginava?
Sí, és clar. Cada dia fas coses diferents i això està molt bé. Quan ja has estat fent pràctiques aquí saps com són algunes feines i quan entres ja les fas amb els coneixements que tens, així és molt més fàcil que si ho comences tot des de zero. Totes les feines són com esperava i la veritat és que està anant molt bé.
Què és el que més li agrada de ser bander?
A mi el que més m’agrada són els recomptes de les espècies, sobretot els mamífers, però m’agrada molt també el tema de la caça acompanyada. Ara, amb la neu, fem sortides amb esquís de muntanya i també n’estic encantat. Hi ha moltes coses, no sabria amb què quedar-me (riu).
Hi ha alguna tasca que li agradi menys?
De vegades hi ha algun recompte d’aus que hem d’estar molta estona en un lloc sense veure res. No diria que no m’agrada, però és el que menys m’agrada, per dir-ho així. Estar una bona estona en un lloc i no veure res pot desesperar una mica. De totes maneres, no hi ha cap tasca que no m’agradi.
És un treball dur?
Jo no diria que és dur. Hi ha gent per a la qual sí que seria molt dur potser pujar 900 metres de desnivell en un matí, però per a nosaltres és no-res. T’han fet passar unes proves físiques i tens molt entrenat estar en condicions meteorològiques dures, passar una mica de fred, vent… Si ho portes interioritzat és com el dia a dia.
Però no és un treball que pugui fer tot el món.
És totalment vocacional. Si t’agrada tenir una feina fixa i no estàs acostumat a suportar certes coses, aquesta feina no encaixa amb tu.