Ona Vicente
“El teatre ha de servir per canviar la forma de pensar”
Una andorrana a Nova York. 21 anys. Des dels 15 viu a la ciutat nord-americana, on estudia interpretació i cant. Avui estrena en un petit teatre de Broadway una obra pròpia, ‘Reunited with a Stranger’, inspirada en el drama migratori entre Mèxic i els EU.
No tothom pot presumir d’estrenar obra a Broadway...
En realitat es tracta d’una stage reading. És a dir, una representació en què els actors interpreten l’obra amb els guions a la mà. Hem convidat alguns productors i esperem que algun vulgui portar-la després a un teatre més gran.
Quin és el fil conductor de ‘Reunited with a Stranger?
L’obra se centra en la crisi d’immigració que s’està vivint a la frontera amb Mèxic. Crec que el que està passant és inexcusable i necessitava transmetre-ho.
Com va sorgir el projecte?
En un primer moment vaig escriure una escena sobre l’experiència d’una noia en un camp de detenció. Al meu professor de teatre li va agradar i em va animar a desenvolupar-la. Finalment, aquesta escena inicial ha acabat sent un flash-back dins de l’obra, que transcorre 15 anys en el futur.
Veig que li agrada el teatre amb component polític i social.
El teatre ha de servir per canviar la forma de pensar, per obrir les ments. I aquí, a Nova York, he pogut veure molts musicals que m’han fet replantejar el punt de vista que tenia sobre algunes qüestions.
Per exemple?
Em va marcar molt Hedwig and the angry inch, amb Neil Patrick Harris, que està centrada en la qüestió de la transsexualitat.
Li interessa més la interpretació o la dramatúrgia?
Interpretar. Aquí hi ha artistes que escriuen, componen i interpreten els seus propis musicals. Però jo em vull centrar a actuar perquè crec que hi ha molt bones obres ja creades. I a més no soc compositora.
Què la va portar a Nova York?
Sempre he volgut dedicar-me al teatre musical i quin millor lloc per estudiar que fer-ho a la Meca d’aquest art. Com que tenia clar que sense un bon nivell d’anglès no arribaria enlloc, vaig decidir cursar també la high school aquí. Tenia 15 anys.
Un xoc molt bèstia?
No tant com pugui semblar. Els meus primers anys aquí van ser els d’un estudiant d’institut normal i corrent: de les vuit del matí a les quatre de la tarda a l’escola, i després a classe de teatre i cant. Però molta gent encara em diu que allò va ser una bogeria [riu].
Vol quedar-s’hi?
Sí, és la meva intenció, perquè a Europa, excepte a Londres, hi ha poca tradició de teatre musical.
És difícil entrar professionalment al circuit de Broadway?
És difícil si comences de zero, si no tens contactes ni cap experiència en teatres professionals. En el meu cas ja he participat en alguns espectacles. De tota manera, la formació ha de ser constant. Molts professionals consolidats continuen estudiant.