“L'esquí s'assembla cada cop més a un parc d'atraccions”

Sí, recordo que estava ansiosa i amb moltes ganes d’estrenar-me. Sempre tens ganes d’aprendre, però al mateix temps també tens aquella por perquè no et toqui passar el pitjor. Al cap d’un temps, aquesta sensació se’n va.

Un píster ha de tenir sempre un mínim de tensió?

Quant tens més experiència, estàs més segur i no tens tanta por.

Com gestiona el fet de tenir tanta responsabilitat sobre la seguretat dels esquiadors?

Com a píster t’has d’anticipar molt. És treballar en equip i amb tota l’estació. Sempre estem en contacte entre tots.

Recorda algun moment concret que li ha quedat gravat mentre feia la seva feina?

Hi ha molts moments amb els quals penses, però a mi el que em va impactar més va ser la primera vegada que vaig veure morir una persona que feia esquí. És una cosa

que et toca molt i són dies molt sensibles.

A quina edat va aprendre a esquiar?

Vaig aprendre a esquiar quan tenia tres anys, a un club d’Argentina. El que més m’agradava quan començava era les sortides que feia fora de pistes. A l’indret on entrenava, teníem l’opció de fer competició, però a mi no m’agradava gaire i preferia fer excursions amb els esquís i quedar-nos a dormir en algun refugi. Per a mi era més lúdic.

I ara té un espai predilecte a Andorra per fer sortides com aquestes?

Arcalís m’agrada molt, i de fet me n’he enamorat. Des que vaig arribar a Andorra sempre he estat a Arcalís. M’agrada molt la muntanya i estic molt contenta de poder treballar en aquesta feina, amb aquest entorn i amb tota la gent. Crec que Arcalís cada dia té màgia.

De quina manera descriuria la situació actual del món de l’esquí?

L’esquí és un esport que té els seus riscos i tinc la sensació que cada vegada s’assembla més a un parc d’atraccions i hi ha gent que no és conscient de veritat del que pot passar. Hi ha gent que no té coneixements de muntanya i que

no coneix bé les seves pròpies habilitats. A vegades, et trobes amb gent que està fent-se fotos mentre esquien, però veus que en realitat no tenen el control del que estan fent. També es fan altres imprudències fora de pistes, i quan es fa aquest tipus d’esquí cal tenir molta cautela i tenir coneixements. S’ha de saber sobre allaus i tenir el material adequat.

Per tant, la gent és més temerària que abans?

Jo crec que sí. L’esquí ha evolucionat molt gràcies al càrving, que ha provocat que sigui molt mes ràpid i fàcil aprendre aquest esport.