Jordi Massana
“El nivell actual del futbol sala a Andorra és molt alt”
Jugador del juvenil del CE Sant Julià de futbol sala. 17 anys. Des dels 4 milita a l’entitat laurediana i aspira a guanyar la lliga de primera divisió. Capità de la selecció sub-19 que ha rebut un reconeixement de la FAF pel gran paper a la fase de classificació.
Un reconeixement de la Federació Andorrana de Futbol sempre és motiu d’orgull.
I tant! Va ser un dia molt especial i estem molt contents que la Federació Andorrana hagi fet aquest homenatge a tota la selecció. Valorem moltíssim que ens hagin fet el sopar i la recepció perquè, evidentment, no ens esperàvem res d’això. El reconeixement és molt important però s’ha de destacar l’experiència i el paper que vam fer a Lituània.
L’ocasió s’ho mereixia. A un gol de fer història.
Vam anar a la fase de classificació del Preeuropeu de la categoria amb molta il·lusió. Era la primera competició oficial que feia aquest equip i, sí, per només un gol no ens vam classificar per a la fase d’ara al març. Vam estar a punt d’aconseguir-ho.
Abans de viatjar va comentar que aquesta experiència hauria de servir per “acostumar-nos a competir”.
I vam estar a punt de donar la sorpresa. Realment no ens esperàvem arribar on vam arribar i guanyar els partits davant Lituània i Montenegro.
Un cop allà vau demostrar que ho podíeu fer.
Una sensació molt xula, molt agradable. Mai havíem jugat tornejos així i tampoc podíem valorar el nivell exacte que hi havia: t’ho expliquen i t’ho imagines, però no es pot saber fins que ho vius.
Golejada contra Lituània i victòria davant Montenegro.
Es van trencar els pronòstics. Teòricament Lituània, per ser l’amfitriona, semblava el rival a priori més fort. També vam pensar que Montenegro seria la més fluixa i Grècia la més forta i, realment, no va ser així. Contra Lituània ens va entrar tot i vam veure que érem capaços de guanyar partits.
I gaudir del torneig.
Aquest va ser el moment que vam dir que s’havia d’anar per a totes. Ja que estàvem aquí i no sabíem quan ho tornaríem a viure, ens havíem de buidar i fer-ho el millor possible.
Imagino el tècnic, Moisès Gonçalves, ple d’orgull.
Ho estava i ho està. Al final del Preeuropeu ens va dir que estava molt orgullós de tots nosaltres i del que vam fer. No només es va aconseguir una cosa que no esperàvem, sinó que vam estar a punt d’aconseguir una fita encara superior.
La salut del futbol sala al país és fortíssima.
I el futur i el present molt brillants i s’està fent molt bona feina. Tot i que no se sàpiga, el nivell del futbol sala a Andorra és molt alt. Nosaltres som un grup molt jove, que vam saber imposar-nos a seleccions més grans i més fortes. A més, som gairebé 10 jugadors del Sant Julià, entre juvenils i cadets, i ens coneixem a la perfecció, tant dins com fora de la pista.