Marià Font
“L'objectiu de l'obra és passar una hora i mitja rient”
Autor i director d’un muntatge sobre com començar de nou després de tocar fons. Ha fet d’actor, mag, guionista i director teatral i amb ‘Separades... i què?’ va debutar amb obra pròpia. Promet molt riure a qui avui vagi a la representació a Encamp (sala de festes del Complex, 21.30 h).
“L'objectiu de l'obra és passar una hora i mitja rient”
No és el primer cop que l’obra es representa un 8 de març. La va pensar en to reivindicatiu?
No, t’explico com va ser tot. Amb una de les actrius, la Mayte Carreras [l’altra és Gemma Pàmies], fa 20 anys que ens coneixem i que li escric guions d’esquetxos. També l’he dirigida al teatre. Va ser ella amb una amiga que em van començar a cremar el cap perquè escrivís una obra. Jo havia dirigit i fet petits esquetxos però mai havia escrit una obra. I es va estrenar fa dos anys precisament el Dia de la dona a Parets del Vallès. Però va ser de casualitat.
És una comèdia però l’argument té tocs dramàtics, a una de les protagonistes la deixa el marit, perd la feina i la casa.
El punt és dramàtic però és com t’ho prens per sortir d’això. No és una comèdia típica de dues dones que es foten amb els homes, surt malparat el marit d’ella perquè l’ha deixada però elles se’n foten de si mateixes. La dona es riu molt de si mateixa.
És difícil trobar la comicitat en una situació dramàtica?
Sempre he treballat per a humoristes i he dirigit comèdies. És el que se’m dona bé, mai faria un drama. L’única por que vaig tenir, com és lògic, és que cada cop que escrivia una escena m’ajuntava amb les dues actrius perquè ho revisessin. Primer perquè ho havien de representar elles però també perquè sense voler no se m’escapés un toc masclista.
El van ajudar a inspirar-se també?
A vegades hi deien la seva, van posar una mica la cullerada, perquè al final també eren elles dues que ho havien de defensar. I ha funcionat molt bé. Hi ha molta gent que diu que és com La extraña pareja però amb dones.
Satisfet amb el resultat, vaja.
Hem tingut la sort que amb la primera obra ens va sortir un teatre a Barcelona, el teatre del Raval, i quan vam acabar allà ens va venir a buscar el teatre Regina i hi vam estar durant sis mesos. Ho vam muntar per passar-nos-ho bé, per fer festes majors, i ha sortit rodona.
Ja fa un parell d’anys que roda. Encara té recorregut?
Encara pot durar un parell d’anys. Però el que passa és que també està escrita la segona obra, també amb elles dues. No és una continuació. Són la primera i segona dona d’un home que s’acaba de morir.
I com ho veu que es representi el 8 de març, al final té un punt feminista?
No, el tema va ser fer una cosa divertida, el que passa és que com que la temàtica és femenina és adient. A més, les que riuen més són les dones, són les que s’ho passen millor. Segur que t’hi veus reflectida: o per tu mateixa, o per la teva mare, o per la teva tieta... L’obra és un divertimento. L’objectiu és que la gent passi una hora i mitja rient.