Karim Nafei
“El millor del meu dia a dia és que no hi ha rutina”
És l’encarregat de la botiga Carisma d’Andorra la Vella. Va néixer a Andorra fa 24 anys. Va estudiar al Lycée Comte de Foix i a la Universitat de Tolosa, on va cursar Educació Física. Fa un any que és monitor a l’EENSM
Quin és l’objectiu del projecte?
A Carisma el que intentem és ajudar la gent que no té recursos suficients com, per exemple, els temporers que no tenen res per poder moblar el pis i ho poden fer amb objectes als quals els donem una segona vida. Venen a comprar mantes, mobiliari, vaixelles o roba. A més, es dona feina a usuaris de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell perquè puguin estar més inclosos dins de la societat.
De moment hi ha cinc botigues obertes al país.
En tenim una a la Massana només de roba i llibres; un magatzem de mobles a l’Aldosa; una altra a Escaldes-Engordany, que està a l’avinguda Fiter i Rossell, i també aquesta, la d’Andorra la Vella. En tenim una altra a Sant Julià de Lòria però actualment està tancada de forma temporal. L’objectiu és poder obrir una botiga a cada parròquia.
Com valora el projecte?
M’encanta. Tant el projecte com les persones amb les quals estic treballant. M’ho passo molt bé i formem un bon equip. El millor del meu dia a dia és que no hi ha rutina. Cada dia és una sorpresa.
Què aporta aquesta feina a les persones amb diversitat funcional?
El més positiu és poder oferir la possibilitat que puguin tenir un lloc de treball, sentir-se útils i poder col·laborar amb la societat, ja sigui laboralment o socialment.
I com responen els treballadors?
Molt bé. Quan veig que estan treballant bé, quan a la feina fan més hores o els han renovat el contracte, m’agrada molt. La part econòmica o financera no m’importa gaire, m’importa més el benestar dels meus treballadors.
Com és el procés que segueixen els empleats?
Sempre fem una adaptació. Hem de mirar quin suport necessita la persona que ve. No és el mateix una que l’altra. De les persones que tenim ara a la botiga, una la puc deixar sola a la caixa i a una altra l’he d’anar a ajudar. Cadascuna té les seves limitacions i has d’estar pendent de saber quines són i com ajudar-la.
Gestiona l’equip.
He de saber els punts forts i els febles de cadascú. Si a poc a poc poden fer la seva feina de manera més autònoma, el dia de demà podran trobar una altra feina o ser més autònoms a la seva vida personal.
Com reacciona la gent amb el projecte?
La reacció de la majoria de clients és bona. Hi ha clients molt agraïts. Com a totes les botigues hi ha clients més bons que d’altres, però ens quedem amb els més agraïts.
Hi ha inclusió social a Andorra?
Penso que sí, però també crec que encara queda molt per fer.