Maria Àngels de Celis
“El ventall més car de la col·lecció costa 5.000 euros”
Actualment, la seva àmplia col·lecció està exposada a la casa pairal d’Ordino 69 anys. Nascuda a Saragossa, viu des dels quatre anys a la Cortinada. Està casada i té un fill. Actualment està jubilada però, durant bona part de la seva vida es va dedicar a l’hostaleria
D’on li ve aquesta afició pels ventalls?
Des de ben petita, faig diverses col·leccions. Però el primer vano me’l vaig comprar quan tenia divuit anys. I, des d’aleshores, quan soc fora de viatge, sempre que en veig un que m’agrada me’l compro.
Quantes persones a Andorra col·leccionen vanos?
Aquí, a Andorra, no en som gaires. El que sí que hi ha al país són alguns col·leccionistes amb uns quatre o cinc ventalls, però jo soc l’única persona del Principat que té una col·lecció de vanos tan nombrosa i variada.
Té gaire contacte amb altres col·leccionistes d’Europa o d’altres països veïns?
Sí. El meu marit i jo cada any anem a la Fira de Montsó, a l’Aragó. Abans aquests tipus d’esdeveniments els fèiem a Andorra. Però els de Montsó van venir aquí, els va agradar i quan van veure que a nosaltres no ens sortia a compte fer-ho per motius econòmics van decidir que ens agafarien el relleu. També anem a una altra fira anual a les Tres Xemeneies, de Barcelona, i a vegades també hem anat a França, però hi anem poc perquè no volem tenir problemes a la duana.
A Andorra ja no organitzen fires però sí una exposició?
L’únic que muntem ara és l’exposició a la casa pairal d’Ordino (que romandrà oberta fins a l’11 de maig, de 17 a 19 hores, i és d’entrada gratuïta).
De què estan fets els ventalls que col·lecciona?
En tinc de diferents tipus: els tinc fets de seda, pintats a l’oli, amb pasta de carei, amb fusta de sàndal, que són molt bonics, i després també en tinc un que és de l’època elisabetiana (de final del segle XVIII) i és de marfil.
On van ser fets els vanos de la seva col·lecció?
La majoria dels que tinc són fets a Espanya, però també n’hi ha d’altres llocs del món. Per exemple, en tinc un de Lugano, a Suïssa, cinc o sis del Japó, un de Tailàndia, un de Bali i també en tinc un parell del Vietnam.
Quin valor tenen els ventalls? Quin és el més car de tots?
La majoria són bastant accessibles per a qualsevol persona però sí que en tinc cinc o sis que són bastant cars. El més car és l’elisabetià, que vaig comprar fa 43 anys per 35.000 pessetes de l’època. Si el posés a la venda el valor actual seria de 5.000 euros, aproximadament.
Està en contacte amb conservadors i restauradors de ventalls?
Els que conec són bàsicament de Catalunya i Espanya. Quan baixo a Barcelona, a vegades vaig a un restaurador del carrer Canuda de Barcelona. Recentment, en vaig conèixer un de Saragossa. Li vaig portar un ventall de l’any 1912 perquè me’l restaurés i em va dir que millor que no ho fes perquè podria acabar malmès.