Josep Maria Pi
"A Caldea no hi ha monotonia professional"
També està d’aniversari. Treballa a Caldea des de l’inici, fa 25 anys.53 anys, de Lleida. Va arribar a la Seu per treballar en els Jocs Olímpics del 1992. Dels inicis del termolúdic recorda un entusiasme similar al que es va viure durant les Olimpíades.
Com es lliga al projecte?
En aquella època estava treballant a la Seu. Pujava a Andorra quan tenia temps lliure i vaig veure la construcció de l’edifici i em vaig interessar pel projecte. Tant és així que en el moment que van començar a reclutar personal em vaig presentar a la selecció.
I la seva feina en aquests 25 anys ha estat la mateixa?
No, vaig entrar com a cap d’explotació, que és el mateix que estic fent avui però amb un altre nom, avui és direcció d’operacions, que són tots els serveis que reben els usuaris: atenció al client, massatgistes, botiga, restauració... A excepció dels serveis a clients locals, que és el club de socis. Però fa 25 anys era molt diferent: ara hi ha Inúu, Caldea, Likids, s’ha fet més gran el departament. També vaig ser sis anys director comercial i em va permetre veure una altra dimensió de l’empresa.
Fa 25 anys quan va començar a rutllar hi havia dubtes sobre el projecte. Com ho van viure?
Els tres primers anys van ser molt difícils per vàries raons. No teníem encara el públic suficient perquè Caldea encara era desconeguda. La segona dificultat era que no tothom al país creia en el projecte. I la tercera va ser que tot i que alguns de nosaltres teníem experiència en el món de l’aigua i la gestió no deixava de ser una empresa singular i diferent, no hi havia experiència tampoc en la gestió d’un centre similar.
Un quart de segle que estarà farcit d’anècdotes...
Moltíssimes. De situacions una mica compromeses recordo que va venir Montserrat Caballé i al centre hi ha moltes reixetes per al desaigüe d’aigua i a la visita se li va enganxar el taló amb una d’aquelles reixetes i no podia treure la sabata, i al final amb una mica d’enginy va sortir. Però vam passar un minut una mica... [riu].
L’edifici emblemàtic és un se-nyal identitari de Caldea. Què ha significat?
És complex. Hem tingut complicacions amb la neteja, el manteniment. En ser un edifici singular moltes vegades has de fer sistemes ad hoc, amb productes de neteja o solucions de manteniment específiques. De vegades hem hagut de recórrer a empreses de fora especialitzades perquè ens ha costat trobar les solucions aquí, al país.
Vint-i-cinc anys en una mateixa empresa, tot un rècord.
No m’he avorrit en 25 anys. Caldea ha estat contínuament evolucionant, vaig tenir l’ocasió d’entrar en un departament diferent i agafar l’experiència comercial i, en operacions, hi ha hagut moments que hem incorporat serveis nous, de vegades hem deixat uns altres. Cada any tenim algun repte o alguna cosa nova i si alguna cosa puc dir de Caldea és que no és una empresa on hi hagi una monotonia professional, constantment estem en evolució.