“El primer dia que fas 10.000 metres et creus Son Goku”

Ve de lluny, primer va ser una manera de canalitzar energia i a poc a poc van venir els quilòmetres, els desafiaments i posar-me un dorsal al pit.

Quan va decidir fer la marató des Sables?

Fa deu anys gràcies a les xarxes socials. Seguia corredors professionals i vaig veure les condicions climatològiques, la resistència que s’ha de tenir, i em quadrava moltíssim. Vaig decidir que era una cursa per a mi, però és cara, i si no tens suport d’algun patrocinador costa molt. Durant els últims anys he hagut de fer molt sacrifici per poder-hi arribar, amb jornades dobles a la feina o molt estalvi per poder complir un somni.

Té alguna experiència similar?

Fa un parell d’any vaig fer la mitja marató des Sables a Fuerteventura, que era una cosa innovadora, i també em va servir per assabentar-me que el dia de demà podria disputar la cursa.

La prova arrenca diumenge, quin sentiment té ara mateix?

És una barreja de nervis, emoció i el desig de poder fer la prova després de tant esforç i aconseguir el que vols.

Quin entrenament ha fet per preparar-se?

Soc una mica multiesportista perquè soc una mica cul inquiet. M’agraden les curses de llarga distància i aquest any he fet, per exemple, l’Skimo 6. Sempre on m’he trobat més a gust és a la llarga distància, buscant el límit.

Què és el més dur d’aquest tipus de proves?

Crec que encara que tothom pensi que la duresa és el físic, és molt més el cap. No és només separar-te del teu àmbit de confort, sinó el fet d’estar patint.

En aquesta cursa hi ha molts moments de patiment, com es gestionen?

Depèn de la duresa de cadascú i al llarg del temps et vas fent més dur. El primer dia que fas 10.000 metres quan acabes creus que ets Son Goku, i ara pràcticament per menys de quinze quilòmetres ja no et poses ni les sabatilles.

A la marató des Sables, a més de córrer, ha de carregar tots els objectes personals.

Sí, hem de portar tot el que ens faci falta durant set dies, roba, sacs de dormir, menjar o material de cures. El mínim que et demanen són set quilos.

I ho ha preparat això?

Sí, perquè penalitza molt. No és el mateix córrer sense res que amb set quilos a les costelles, que es nota força.

Quin objectiu es planteja a la cursa?

A la mitja tenia l’objectiu de fer un Top-20 i el vaig aconseguir, i ara la idea és acabar entre els 30 o 35 primers de la general, i poder entrar dintre del Top-10 de la categoria de veterans.