Òscar de la Riva
“Els joves veuen que si pugen de nivell lluitaran per guanyar”
Campió dels Jocs dels Petits Estats d’Europa amb Andorra.Va arribar fa anys al país després d’acceptar una oferta de la Federació Andorrana d’Escacs, de la qual n’és director tècnic, per fer de professor. Compagina les competicions amb la docència dels escacs.
“Els joves veuen que si pugen de nivell lluitaran per guanyar”
Arriba a Andorra per dedicar-se als escacs. Com es produeix això?
Arribo perquè accepto una oferta de feina de la federació fa vint anys. Jo em dedicava més a la competició que a l’ensenyança i quan accepto, també accepto canviar aquest rol i deixar una mica més de banda la competició.
Però el 2003 va ser campió d’Espanya.
Sí, no vaig deixar la competició del tot. Seguia fent-ho en el temps lliure. Ja havia estat campió en categories inferiors.
Quan es converteix en gran mestre internacional?
El títol me l’aproven el 2004, però podia haver-lo demanat el 2002. Hi va haver un canvi de normativa i no me’n vaig assabentar. A l’Olimpíada del 2004 vaig fer l’última norma de gran mestre i l’àrbitre em va dir: “Per què no ho vas demanar el 2002 si en el fons ja ho tenies fet des de llavors!” Arran d’això tinc el títol d’àrbitre i estic al cas de les modificacions del reglament (riu).
El Campionat d’Espanya és el seu èxit més gran?
Sí. Potser soc dels pocs que l’han guanyat en categoria sub-16, juvenil i absoluta. Aquesta va ser la meva satifacció aleshores, que completava l’evolució.
En l’àmbit col·lectiu ho han de ser els Jocs dels Petits Estats.
Des que soc a Andorra, sí. Havíem tingut la mala sort de quedar segons en dues ocasions. A més, hem jugat les Olimpíades, però és una competició molt més forta i quedar per la meitat de la taula ja és un bon resultat per a Andorra. Sempre havíem lluitat per obtenir aquest campionat i al final, aquest 2019, ha caigut.
Per als escacs andorrans, què significa aquest primer lloc?
Crec que és significatiu per als jugadors de base, que veuen que si pugen de nivell formaran part d’un equip que lluita per gua-nyar. Crec que per a qualsevol esportista és positiu que les aspiracions siguin altes.
Quin futur té aquest esport al país?
En l’àmbit europeu, Andorra és un país pioner i té molt bona imatge en el vessant escolar dels escacs, aprofitant els recursos per estimular àrees com les matemàtiques. En la part competitiva crec que tenim una bona base, amb jugadors ben classificats a les competicions en diferents categories. Feia anys que això no passava i que Andorra no tenia un nivell així.
Com s’entrena als escacs?
El problema és que als escacs la gent se n’adona que com més puja de nivell, menys en sap. Cada vegada es necessita una base teòrica més gran. L’altra part important és que has de resoldre molts problemes de matemàtica i càlcul. És com estar fent problemes de matemàtiques constantment, per tenir la ment àgil a les partides, on entra el factor temps.