“Si un nen porta un Bollycao per esmorzar el foten fora”

Guardo bons records dels noranta i del que passava a casa i al col·le, però pel que fa al tema dels estudis no ho són tan perquè anar a l’escola molava, pels amics i el pati, però sent sincers, estudiar no li agradava a ningú i qui digui el contrari menteix.

L’espectacle és una comparativa entre l’ara i l’abans?

Exacte. Soc pare i recordo com era anar al col·le als anys 80 i 90. Les assignatures que fèiem, els profes quan et castigaven, els deures que ens endúiem a casa i, en canvi, ara no en tenen. Tampoc un llibre de text. Ho comparo i veig que abans érem supervivents i que ara és molt més fàcil.

Vol dir que abans es vivia millor?

No, no, de cap manera, però sí que és veritat que avui es tendeix cap a la sobreprotecció de l’infant i això fa que a vegades no siguin tan espavilats, i quan en surt un, ràpidament pensen que és rar i que cal portar-lo a algun lloc, no fos cas que tingui alguna cosa.

Es juga, es treballa i es menja de manera diferent.

I tant. Es veu en l’esmorzar, per exemple, que ha de ser molt sa. Si algú porta un Bollycao el foten fora, gairebé. Està prohibidíssim i per mi era gairebé obligat menjar-me’n un de tant en tant. Fins i tot al col·le de la meva filla hi ha un hort on els nens van a treballar un dia. Nosaltres teníem un pati amb cistella i porteries de futbol on convivíem sis cursos amb quatre partits paral·lels. El més estrany és que no acabessis sense rebre una pilotada a la cara.

Quins canvis més ha notat?

Doncs que quan jo era petit, jugava al carrer amb els amics. A les xapes, a futbol, intercanviàvem cromos, etcètera, i ara estan al sofà de casa jugant amb un amic que també està al sofà de casa seva. Això fa que estiguin més empanats (riu).

No em digui per això que no són més espavilats tecnològicament que nosaltres.

Això sens dubte. La meva filla de quatre anys ja sap posar el codi de la tablet i buscar el seu joc. I si no hagués frenat els avis ja tindria un iPad, fins i tot.

Els avis? Els mateixos que quan eren pares li limitaven la consola?

Exacte. Recordo que vaig tenir una Nintendo NES que vaig aconseguir, renunciant als regals de tot un any, portant-me bé i traient bones notes. A més, només teníem una tele a casa i per tant, es connectava quan ningú volia veure-hi res.

Sincerament, què enyora més d’aquella època?

La tele que es feia. Recordo programes mítics com l’Un, dos, tres o El precio justo, i després Gran Prix. També els dibuixos que em van marcar com Bola de Drac, Musculman, Els Fruitis o Oliver y Benji. Tants anys després i encara soc capaç de cantar les sintonies.