“No sempre els autors més bons són els que més venen”

Quant de temps dediquen a la campanya de Sant Jordi?

Pràcticament des que acaba la campanya de Nadal que ja comencem a pensar en les novetats que sortiran per Sant Jordi.

És la campanya més important de l’any per a l’editorial?

En el nostre cas, no. Acostumem a vendre més per Nadal i a l’estiu. Les vendes de Sant Jordi suposen aproximadament un quinze per cent del total de l’any.

Com és això?

Les editorials petites no podem competir amb els best-sellers dels grans grups ni amb els llibres d’autors mediàtics, que són els més demanats per Sant Jordi. Una part important dels nostres llibres els compra gent de ciutat que ve durant les vacances i cerca edicions locals per conèixer millor el nostre entorn natural i cultural i els autors pirinencs.

Hauria dit que els autors locals tenen un bon nombre de lectors locals.

Hem constatat que els lectors més propers acostumen a demanar algun títol d’un autor pirinenc i un altre títol d’un autor de fora, sovint dels guanyadors dels principals premis del país. Però estic convençut que sense la diada de Sant Jordi el volum de vendes dels autors locals seria força semblant al cap de l’any.

Quan decideix publicar un text, ho fa perquè li agrada o perquè pensa que es vendrà bé?

Generalment, perquè m’agrada. De vegades ho consulto amb els col·laboradors de l’editorial, però la decisió final és meva. Com qualsevol editor, espero que es vengui molt i arribi a molta gent, és clar; però també és cert que no sempre els autors més bons són els que més venen.

Està especialment content d’algun dels títols que ha publicat?

Estic especialment content d’haver aconseguit que hi hagi una editorial a la Seu, i d’haver donat l’oportunitat de publicar la seva primera obra a molts autors joves que en una gran editorial possiblement mai no haurien pogut donar-se a conèixer.

Els darrers temps han aparegut nous segells, sovint especialitzats en temes molt concrets. Quina ha estat la causa d’aquesta proliferació?

Penso que en bona part té lloc perquè els grans grups editorials, per les característiques pròpies del funcionament, no es poden permetre arribar a tothom, i això ha fet que una part dels lectors busquin els llibres que els agraden en altres circuits, i també perquè els autors troben un tracte més proper als segells petits.

Hi ha més editorials però cada cop hi ha menys llibreries.

Sí, i aquest és un dels principals problemes del sector ara com ara, perquè cada cop ens és més difícil arribar al públic i donar a conèixer tant les obres en catàleg com les novetats editorials. I Internet tampoc no és la solució.