“Fa 24 anys que treballo a Sorteny i encara m'emociono”

Com va començar a treballar a Sorteny?

Fa 24 anys que hi treballo, encara no era parc natural. Al Sergi, el cap del departament, se’l va agafar per fer un estudi sobre els boscos i salvicultura. En veure la riquesa botànica de la vall els polítics van tenir també interès per iniciar el projecte. Van crear el departament i em van contractar amb una altra persona. I des d’aquell dia treballo al parc.

Com l’has vist evolucionar al llarg d’aquests 20 anys?

Vam començar quan no era parc i vist l’interès a nivell botànic es va crear quatre anys després. I ha evolucionat amb l’interès del públic. Fa 20 anys es coneixia però no tant com ara. Ha portat interessos a nivell turístic i ha ajudat el sector econòmic d’Ordino i de tot el país. S’han creat rutes turístiques al parc a l’estiu i a l’hivern. Hi ha gent que ve per qüestions de salut. Salvaguardar aquesta vall és una riquesa per a la gent.

Se sent un privilegiat perquè la seva oficina sigui Sorteny?

Molta gent em diu que tinc sort de treballar al parc, però en tinc perquè m’agrada la feina que hi faig. Ja fa 24 anys que treballo a Sorteny i encara m’emociono. Un dia cau una nevada i veus les formes que ha deixat al paisatge i t’emociones com si fos una nova vall de Sorteny.

S’hi veu en una oficina?

No, no (riu). Si fossin un parell d’horetes al dia encara. Però jo haig d’anar cada dia a la vall. A la muntanya, m’agrada tot Andorra.

En què consisteix la seva feina?

Fem una mica de tot. Al pàrquing del parc hi ha l’oficina. Després tenim el jardí botànic, que és una representació del que es pot veure no només a Sorteny, sinó a a tot el Pirineu. Ens dediquem al manteniment, a la informació del públic i a fer inventaris de flora i fauna del parc.

El que més agrada a la gent és la fauna o la flora?

A la gent li agrada la fauna, però a Sorteny hi ha molts visitants que venen expressament per la flora. En aquesta vall, en 1.000 hectàrees, hi ha 700 espècies de flora. Quant a la fauna tenim marmotes, l’isard i algú ha dit que ha vist passar l’os. Jo no l’he vist personalment, a l’os. També hi ha la rata d’aigua, esquirols, ocells i granotes. Hi ha tanta varietat que no sabria per on començar.

En aquests més de vint anys com s’ha conservat el parc?

Quant a la fauna, ha millorat. Ara hi ha molts més isards. Hi ha la presència de la marmota un cop es va reintroduir al Pirineu. A les portes del parc ha arribat la llúdriga. Ara coneixem més amfibis.

És fàcil veure animals?

Quant més entres al parc és molt més fàcil. Evidentment a la zona de l’aparcament no en veuràs per la presència humana. Un hivern que hi va haver un despreniment a la carretera i va quedar tallada, es van poder veure animals a la zona de l’aparcament.