“Vivim més dels concerts que no de vendre un disc”

Els seus directes són habituals a l’agenda cultural. Han tingut un hivern prolífic?

No és el nostre hivern més fort. Hem tingut hiverns més forts però, per sort, sí que tenim molta feina. La veritat és que el blues en els hotels funciona bastant bé i podem dir que som dels grups aquí a Andorra que més toquem i que continuï així.

I ara fan un salt important, amb el primer disc al mercat.

Ja està gravat, el vam gravar al nostre estudi a Encamp però el vam enviar a mesclar i masteritzar a Estats Units, a una persona que es dedica al blues específicament. Ja tenim els àudios aquí i ara és enviar a fer les còpies, i la idea és enviar-lo a festivals de blues. No és tant vendre discos si no que ens serveixi com a plataforma per a que ens escoltin i fer concerts. Vivim més dels concerts que no de vendre un disc a 10 euros.

I per fer el salt fora d’Andorra?

Sí, aquí hem tocat a tots els locals on es pot tocar. A Europa hi ha quasi 200 festivals de blues i la idea és portar la bandera d’Andorra fora d’aquí.

És complicat trobar el temps quan es compatibilitza amb una altra feina?

Tots tenim els nostres treballs de dia i per això tenim molt poc temps de vegades. Podem dir gravarem un disc però igual passa un any fins que trobem el temps. És difícil tenint una altra feina però també és difícil viure només de la música.

Han aconseguit un ajut de la Societat de drets d’autor per enregistrar el disc.

El projecte ja l’estàvem fent però va sorgir la possibilitat de presentar-lo per a la subvenció i hem rebut uns diners que, la veritat, ajuden moltíssim, perquè és una despesa important.

L’ens té un grapat de detractors, ajudes com aquestes permeten visualitzar el retorn que té cap als creadors?

Per a repartir diners primer s’han de recaptar. I quan algú comença a recaptar diners a molta gent no li agrada i és normal. Fins que ho reparteixen la sensació és: només recapten? què fa aquesta gent? La societat de drets d’autor aquí és molt nova, encara ha de polir un munt de coses, normal, però estan encaminats i això és bo.

Hi ha previst presentació oficial del disc a principis de juny i actuació al Jambo. Un festival aparentment petit, però, què significa per als músics del país?

La veritat no sembla molt gran però sí que ho és. Va començar sent com una segona part del Red Festival, d’aquell Red Festival, gran però també caríssim però estem parlant d’un festival de tres o quatre dies on toquen trenta bandes, pocs festivals programen trenta bandes. Són tres, quatre dies de música per tot arreu, a Andorra la Vella. I és una oportunitat per a molts grups d’Andorra, per donar-se a conèixer.