“Posar-te reptes i superar-te a tu mateix et fa estar feliç”

És un centre de formació dependent de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya que ofereix una formació d’alt nivell en alpinisme, tant pel que fa a les capacitats físiques com a les diferents tècniques relacionades amb aquest esport.

És obert a tothom?

Cada tres anys hi ha una convocatòria a la qual es pot presentar tothom que compleixi determinats requisits, com ara estar dins un rang d’edat determinat, estar federat, tenir una certa experiència en esports de muntanya... Els candidats a entrar-hi han de passar una sèrie de proves, i els que superen la selecció segueixen una formació molt completa durant tres anys.

Com es fa la selecció?

Hi ha una primera tria a partir del currículum esportiu. Als que la superen, se’ls convoca un cap de setmana per realitzar unes proves físiques i una entrevista. I al final de tot aquest procés es fa la selecció definitiva. En la darrera convocatòria, fa tres anys, vam sortir escollits una dotzena de nois i noies, que tot just enguany completarem la formació amb una expedició a Bolívia.

A quina regió de Bolívia?

Anirem al massís d’Illimani, a la serralada occidental del país, amb cims que superen els 6.000 metres d’altitud, i, després d’un dies d’aclimatació, intentarem obrir alguna via.

Cada cop hi ha més dones que fan escalada, però n’hi ha menys que trien l’alpinisme.

Potser és així perquè l’alpinisme es veu des de fora com un esport més dur: les condicions meteorològiques sovint són adverses, les aproximacions a peu solen ser més llargues...

Tot això, però, per a vostè no va ser prou com per fer-se enrere.

M’agrada passar-ho malament!

De debò?

El cert és que com més dificultats et planteja una ascensió, més t’omple superar-les. En el fons es tracta de posar-te reptes per superar-te a tu mateix, perquè això et fa estar feliç.

S’ha trobat mai en un mal pas

Sí, és clar; però llavors penses en la teva companya de cordada, saps que et fa costat tot i la dificultat de la situació, i saps que te n’has de sortir, per tu i per ella.

Tothom té un límit, però.

En sóc conscient. Quan hi arribi, al meu límit, senzillament continuaré gaudint de la muntanya amb ascensions per sota d’aquell nivell.

I el límit d’esports com l’alpinisme o l’escalada, on és?

No hi ha una única resposta a aquesta pregunta. Ara, per exemple, hi ha una certa tendència a córrer molt, a fer-ho tot molt ràpid; per a mi, en canvi, és més important fruir plenament de cada instant de cada ascensió.