Helena Belenguer
“Sóc fallera des que estava a la panxa de la meva mare”
Una festa universal. 19 anys. Aquest cap de setmana és la màxima representant de les activitats organitzades per l’associació Fallers pel Món a la capital, i que recreen de manera molt fidel la famosa celebració valenciana.
Abans que res... quin és el paper de la Fallera Major?
Ve a ser com una ambaixadora de les Falles. És la màxima representant de les festes, i s’escull d’entre les candidates proposades per les diferents comissions falleres.
Vostè exercirà aquesta funció a Andorra. Com ha estat la seva elecció?
Bé, el cas és que porto a l’associació Fallers pel Món d'ençà que es va crear, ara fa 7 anys. I sempre havia dit que em faria especial il·lusió ser Fallera Major quan anéssim a Andorra.
Per què aquesta predilecció pel Principat?
Andorra és com una segona casa per a mi. Cada any vinc un o dos cops amb tota la família.
Algun dia li agradaria ser Fallera Major a València?
I tant! És el somni de moltes, però és complicat. És un procés molt llarg, amb diferents fases de preselecció. I potser no tots els membres del jurat valoraran les mateixes coses.
Quines qualitats ha de tenir una bona Fallera Major?
Valoren molt com parles de cara al públic, que tinguis molta estima a les Falles, mostrar seguretat, proximitat amb la gent, no ser gaire vergonyosa... i que consti que jo ho sóc una mica. En tot cas és una gran responsabilitat.
Fins a quin punt aquestes Falles que han portat a Andorra reprodueixen les Falles reals?
És una recreació força fidel. De fet son com unes Falles intensives, amb tota la festa de València concentrada en tres dies: plantem una falla, la cremem, fem mascletà, paelles, ofrena a la mare de Déu...
Per tant, la gent que les ha gaudit s’ha pogut fet una idea de com son les Falles de València?
Crec que sí, que han pogut viure una experiència fallera bastant autèntica. Salvant les distàncies, és clar.
Tinc la impressió que la festa original s’ha de viure molt intensament.
En el meu cas és així. Sóc fallera des que estava a la panxa de la meva mare. Són unes festes que les espero durant tot l’any. I igual que jo molta gent.
Aquest és el primer cop que la seva associació surt fora d’Espanya.
Sí, altres anys havíem portat les Falles a diferents ciutats espanyoles, però mai havíem fet un desplaçament internacional. Logísticament és complicat per la qüestió del transport del material, però espero que fem més sortides a l’estranger a partir d’ara. Encara que sigui a Portugal.
Quan començaran a preparar el proper viatge?
Res més tornar d’Andorra. Agafem una setmana de vacances i ja ens posarem a planificar el que farem l’any que ve.