“Sols havia guanyat partits d'Europa League a la Play”

A mi em fitxen quan entren a Europa, l’any passat. És una experiència molt interessant i diferent al que he viscut. El futbol aquí és curiós. Entrenes i jugues al mateix camp i parles cada dia amb el rival i això a baix [Catalunya] no passa.

Tampoc passa que si quedes primer jugues una prèvia de Champions.

És l’al·licient màxim. Aquí tens opcions de classificar-te per a Europa i tens jugadors internacionals. Entrenant a Catalunya, algú com jo no tindria internacionals.

Veig que està content.

Jo? I tant (riu). Quan vaig començar em preguntaven com estava i els deia: “Fa dues setmanes em dedicava a jugar a pàdel amb els amics i mentre muntàvem el partit mirava el sorteig de la Champions a veure qui ens tocava.” El meu cervell no ho assimilava, era surrealista. Després veus que la lliga andorrana és una altra cosa, però hi ha força més nivell del que es percep des de fora i la gent creu.

On estaria un jugador de la lliga andorrana a Espanya?

Tècnicament poden jugar a 2aB. Els que han jugat només aquí pot ser que no tinguin tanta riquesa tàctica. Segurament perquè amb el físic i la tècnica que tenen, ja en tenen prou. Els falta trobar-se en situacions diferents, com anar a camps que són capses de llumins, però tècnicament no tenen cap problema.

Les sensacions com a entrenador canvien?

Hi ha contrastos. No he posat un con des que soc aquí i quan era a Manresa, em tancaven els llums i cap a casa. Aquí, a Europa tenim dos jocs de pilotes, però també és cert que no tenim un lloc per guardar-les. També et trobes que a Andorra hi ha pocs camps pel volum d’equips. A primera entrenem tres dies. Per una part és molt professional, aquesta xoca.

El club no preveu no guanyar la lliga. Com ho viu?

El club vol entrar a Europa, comporta una entrada de diners important. Per mi com a entrenador és una cosa brutal, fins ara només havia guanyat partits d’Europa League jugant a la Play i ara ho he fet com a entrenador i si arribo a tenir la sort que passem de ronda... això només passa aquí i costa molt d’assimilar [van guanyar el campió islandès a Andorra].

Tenen el Sant Julià a darrere.

Com tot l’any, i per mi tenen molt bona plantilla. Crec que Enric Pi és el jugador més decisiu de la lliga. Aquí hi ha gent i clubs com l’Inter, que saben molt bé què fan. Nosaltres tenim l’experiència i que els jugadors estan acostumats a viure aquestes situacions. A la llarga et fa estar a dalt.

Com decideix venir aquí?

Durant 15 anys vaig ser professor. Em va trucar Xavi Torné [director tècnic] i jo necessitava un canvi. Tant de bo tingui continuïtat.