“Tot el que expliquem és una manera de conjurar les pors”

Perquè tots la portem a dins i ens neguem a acceptar-la, i l’amaguem. I com més l’amaguem més importància li donem.

Com va passar de treballar com a guionista als tebeos de Bruguera a escriure novel·la negra?

A Bruguera escrivia històries policíaques curtes per als almanacs de Bruguera, a més dels guions per a les historietes de Sir Tim O’Theo. En realitat, quan vaig començar a escriure novel·la negra el canvi tampoc no va ser tan gran. En el fons, tota la literatura es basa en la por.

Què vol dir?

Tota obra literària es divideix en plantejament, nus i desenllaç. El nus ens posa davant un conflicte que afecta els personatges de la història i que no ens agrada com a lectors, i això ens desperta la por al fet que aquella situació desagradable ens pugui passar a la vida real.

També ho veu així en el cas d’una novel·la romàntica o d’un relat humorístic?

Sí. En el cas d’una novela romàntica el nus potser ens posa davant d’un noi o una noia que pateix l’abandó o l’absència de la parella, i això ens angoixa, i en un relat humorístic, potser ens confronta amb una situació ridícula que no voldríem que ens passés... De fet, tot allò que expliquem és una manera de conjurar les nostres pors.

Quan va començar a escriure novel·la negra, un dels encerts va ser adaptar el gènere a la societat d’aleshores?

Aquesta adaptació es va anar produint de manera progressiva. A banda de Manuel de Pedrolo, que va ser un gran creador literari, aleshores hi havia sobretot els referents de Joan Fuster i Vázquez Montalbán. I també em van influir molt els escriptors francesos, que van seguir una evolució diferent als autors americans.

Com decideix quin serà el tema de la següent novel·la?

El que anomenem imaginació no és més que un conjunt de fragments de realitat que tens al cap perquè n’has sentit a parlar, o els has llegit a la premsa, o per situacions que has viscut, i que, combinats de manera diferent, adquireixen un nou significat que et suggereix una història. Una altra qüestió és si aquesta història interessarà algú més, però la resposta a aquesta incògnita no la trobes fins que has enllestit.

Ha escrit adaptacions i guions originals per al cinema, però tampoc gaires en relació amb la seva extensa bibliografia.

El cinema és un món molt complicat, on conflueixen molts interessos comercials. Hi he renegat més d’un cop i ara em deixo estimar de tant en tant.

Amb la crítica, quina relació té?

Amb la crítica tradicional, cap. Si vull saber què es diu del que escric ho he de buscar a les xarxes.