Silvia Vukovic

“La societat s'està oblidant de les habilitats manuals”

“La societat s'està oblidant de les habilitats manuals”

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Com va sorgir la idea de posar en marxa el seu taller, Ser de Luz?

És un projecte molt personal que va néixer bàsicament com a necessitat d’expressar-me. Fa molt de temps vaig conèixer la tècnica, però mai no havia trobat el moment. Llavors, quan vaig venir a viure a Andorra ara fa uns quatre anys, vaig decidir començar a fer petites coses, com ara llums de casa.

Sembla que l’artesania del vidre és un treball de formiga.

Ara he anat perfeccionant la tècnica de manera autodidacta i ampliant els projectes. El 2015 vaig muntar el taller. I sí, més que res és un treball de formiga.

Parla de llums, quins objectes ha fet últimament?

Panells per a finestres, llums, accessoris de bijuteria, arracades i penjolls atrapasols.

Quin és el que més li agrada fer de tots aquests que ha dit?

Personalment, a mi m’agrada molt fer els llums, però també s’ha de dir que el que més crida l’atenció de la gent acostumen a ser els atrapasols, que es pengen d’una finestra i quan els toca la llum el vidre brilla moltíssim.

Amb quins materials treballa?

Inicialment vaig començar a treballar amb vidre emplomat i després també amb fil de plata per soldar-ho tot. Ara també he incorporat fusta, que es pot utilitzar com a base dels llums o d’accessori d’una escultura de vidre, per exemple.

Com va aprendre la tècnica?

Fa molts anys vaig començar a llegir articles i llibres sobre el tema i així, a poc a poc, vaig iniciar-me en aquest món de manera autodidacta. Després vaig tenir la sort d’estar amb una mestra vidriera a Barcelona, però quan vaig venir a Andorra ja vaig passar a muntar el meu propi taller. És assaig i error, assaig i error.

Vostè és una gran recicladora.

Hi ha molt de reciclat en les meves creacions, perquè fins ara he fet projectes amb plats i gots trencats de porcellana. En el vidre, però, això no és possible perquè és un vidre especial anomenat spectrum.

Quina és la seva font d’inspi­ració?

A mi m’agrada molt l’art en general i particularment la natura. M’agrada dibuixar fulles i mirar la muntanya. De fet, he fet peces inspirades en la tardor a la Massana.

Andorra deu ser un lloc ideal.

Sí, Andorra és el lloc òptim per desenvolupar el meu art.

Considera que la societat està deixant de banda l’artesania i les activitats manuals?

Evidentment, i és una qüestió molt clara. La societat està oblidant les habilitats manuals. En el meu cas, si et poses a buscar artesans d’aquest tipus d’art en trobes molt pocs. Són tècniques que s’estan perdent a poc a poc.

tracking