“La societat s'està oblidant de les habilitats manuals”

Com va sorgir la idea de posar en marxa el seu taller, Ser de Luz?

És un projecte molt personal que va néixer bàsicament com a necessitat d’expressar-me. Fa molt de temps vaig conèixer la tècnica, però mai no havia trobat el moment. Llavors, quan vaig venir a viure a Andorra ara fa uns quatre anys, vaig decidir començar a fer petites coses, com ara llums de casa.

Sembla que l’artesania del vidre és un treball de formiga.

Ara he anat perfeccionant la tècnica de manera autodidacta i ampliant els projectes. El 2015 vaig muntar el taller. I sí, més que res és un treball de formiga.

Parla de llums, quins objectes ha fet últimament?

Panells per a finestres, llums, accessoris de bijuteria, arracades i penjolls atrapasols.

Quin és el que més li agrada fer de tots aquests que ha dit?

Personalment, a mi m’agrada molt fer els llums, però també s’ha de dir que el que més crida l’atenció de la gent acostumen a ser els atrapasols, que es pengen d’una finestra i quan els toca la llum el vidre brilla moltíssim.

Amb quins materials treballa?

Inicialment vaig començar a treballar amb vidre emplomat i després també amb fil de plata per soldar-ho tot. Ara també he incorporat fusta, que es pot utilitzar com a base dels llums o d’accessori d’una escultura de vidre, per exemple.

Com va aprendre la tècnica?

Fa molts anys vaig començar a llegir articles i llibres sobre el tema i així, a poc a poc, vaig iniciar-me en aquest món de manera autodidacta. Després vaig tenir la sort d’estar amb una mestra vidriera a Barcelona, però quan vaig venir a Andorra ja vaig passar a muntar el meu propi taller. És assaig i error, assaig i error.

Vostè és una gran recicladora.

Hi ha molt de reciclat en les meves creacions, perquè fins ara he fet projectes amb plats i gots trencats de porcellana. En el vidre, però, això no és possible perquè és un vidre especial anomenat spectrum.

Quina és la seva font d’inspi­ració?

A mi m’agrada molt l’art en general i particularment la natura. M’agrada dibuixar fulles i mirar la muntanya. De fet, he fet peces inspirades en la tardor a la Massana.

Andorra deu ser un lloc ideal.

Sí, Andorra és el lloc òptim per desenvolupar el meu art.

Considera que la societat està deixant de banda l’artesania i les activitats manuals?

Evidentment, i és una qüestió molt clara. La societat està oblidant les habilitats manuals. En el meu cas, si et poses a buscar artesans d’aquest tipus d’art en trobes molt pocs. Són tècniques que s’estan perdent a poc a poc.